Perdut Messi, amb Ansu Fati encara recuperant-se de la seva lesió i amb Antoine Griezmann dimitit fins ara del seu paper com a líder, no hi ha el més mínim dubte que el nou referent ofensiu del Barça és Memphis Depay. Amb només dos partits oficials, el davanter holandès s’ha erigit en la gran esperança blaugrana per aquesta temporada i ha aconseguit il·lusionar l’afició, que veu en ell un magnífic futbolista que pot donar moltes tardes de glòria al Camp Nou. Orfes d’ídol després de l’adeu del 10 al PSG, Memphis reuneix moltes condicions per convertir-se en un futbolista idolatrat pel Camp Nou. Té qualitat, actitud i carisma. I la seva història personal l’ajuda. Lògicament, no farà oblidar Messi ni firmarà els seus gols ni les seves assistències, però si alguna cosa ha quedat clara en els partits contra la Real Sociedad i l’Athletic Club és que aquest Barça necessitava absolutament un jugador com Memphis, i més després de perdre el millor jugador del món.

El seu fitxatge a cost zero ha estat un gran encert, i veient-lo jugar s’entén perfectament que Koeman reclamés tant que se’l fitxés. Ja va ser una pena que no pogués venir la temporada passada perquè la seva adaptació ja seria completa, però és innegable que l’holandès ha caigut amb molt bon peu en el club. I també al vestidor, on ja li reconeixen certs galons sobre la gespa. “Té efectivitat, velocitat i força. És un gran jugador, per això l’hem fitxat. S’ha de tenir personalitat, aquí l’exigència és alta i ho porta bé”, va assenyalar el tècnic després del duel a San Mamés. Un partit en què una urpada de Memphis va permetre salvar un punt, i a ell estrenar-se com a golejador en partit oficial després d’haver-ne fet tres en la pretemporada. “Estic satisfet, però encara em lamento de la segona ocasió que he fallat per no poder donar els tres punts. Tot l’equip ha d’estar més junt. Aquests partits m’ajuden a adaptar-me més a la lliga”, va afirmar. Autocrític, va admetre que hauria pogut marcar en l’última ocasió que va tenir, però la seva rematada va marxar desviada per molt poc.

El gol de la seva estrena va ser fantàstic. Una fuetada amb la cama esquerre, que no és la seva bona, després d’un excel·lent control després de rebre una passada a l’espai de Sergi Roberto. Va ser la seva primera rematada entre els tres pals de les dues que va fer a San Mamés. Va ser, de bon tros, el millor atacant contra l’Athletic, perquè a Griezmann no se’l va veure i Braithwaite va estar molt lluny de la versió de la primera jornada. Precisament el danès va enviar als núvols una gran assistència de Memphis des de la línia de fons, on havia arribat després de desfer-se del seu defensa amb molta qualitat.

L’holandès no és un davanter fix i li agrada participar molt en el joc. Baixa a rebre i es deixa caure a la banda, perquè no només sap definir sinó que interpreta el futbol d’allò més bé. Per això s’està adaptant tan bé al joc del Barça. A Bilbao va intervenir en 45 ocasions, menys que contra la Real Sociedad, que ho va fer en 59, segur que perquè mentre que a San Mamés l’equip no va saber repetir el joc coral de l’estrena i va patir molt per sortir jugant des del darrere. Tot i això, a San Mamés Memphis va poder fer dues passades de mèrit bones i en va fer dues de dolentes. També va perdre cinc pilotes, una menys que el dia del debut, malgrat que el seu percentatge d’encert en el driblatge és força elevat. Contra la Real Sociedad va fer tres passades de mèrit bones i va donar una assistència de gol, el que va servir per obrir la llauna, obra de Piqué.

En el club no estan gens sorpresos amb el rendiment immediat de Memphis. Hi confiaven. “No teníem cap dubte amb ell. Era un fitxatge que sabíem que rendiria només d’arribar. Estem molt contents perquè sembla que s’ha adaptat molt bé, i estem segurs que amb el pas dels partits cada cop jugarà millor”, diuen. I és que realment sembla que té molt bona sintonia amb els seus companys sobre la gespa, en especial amb el seu compatriota, Frenkie de Jong. Ells dos van ser els millors del partit a San Mamés amb molta diferència. El migcampista l’està ajudant molt en aquestes primeres setmanes, tal com va explicar Memphis en una entrevista a aquest diari. “Per mi, i malgrat la seva edat, és un dels millors migcampistes del món. Per descomptat que serà d’una gran ajuda; aquests primers dies ja m’ha ajudat molt i he parlat molt amb ell. Tenim una connexió especial també en l’equip nacional, així que treballar cada dia amb ell i jugar en el mateix equip és fantàstic”, ens deia.

La seva espina clavada és no haver pogut coincidir amb Leo Messi. Però si continua així, li tocarà a ell assumir el rol de líder que ha deixat l’argentí.