Barça

El pas més esperat

L’arribada del precoç Julian Nagelsmann a la banqueta del Bayern materialitza el que ja fa temps que tot Alemanya intuïa

Va pagar 25 milions d’euros el club muniquès al Leipzig per arrabassar-li el tècnic

Nascut a la petita localitat bavaresa de Landsberg am Lech, coneguda fins aleshores per ser l’indret on va ser empresonat Adolf Hitler, allà on el dictador va escriure el seu llibre Mein Kampf, Julian Nagelsmann solia dormir, sent un nen, embolicat amb uns llençols del Bayern de Munic. Això no li va impedir, en canvi, rebutjar el gegant muniquès anys més tard, quan li van oferir entrenar a les categories inferiors. Quan molts ni tan sols haurien rumiat la possibilitat de deixar passar aquell tren, per allò que no passa dues vegades, Nagelsmann va considerar que no era el moment.

Amo del seu destí, el tren de Nagelsmann ha tornat a passar ràpid i en aquest cas per convertir-lo en el conductor d’una locomotora que en els últims anys ha atropellat en el futbol europeu amb un sextet històric col·locant Hans-Dieter Flick en l’olimp del club. Davant el sobtat adeu del tècnic, convertit ja en seleccionador alemany, la resposta del Bayern va ser contundent, molt en sintonia amb el tarannà del club muniquès, del seu “Mia san mia” (nosaltres som nosaltres). Va posar 25 milions d’euros per convertir Nagelsmann en el tècnic més car de la història del futbol, per posseir les idees d’un entrenador precoç, que amb tan sols 28 anys va ocupar la banqueta d’un club de la Bundesliga, el Hoffenheim, per salvar-lo d’un descens que semblava cantat, en una etapa en què l’ara mà dreta de Ronald Koeman al Barça, Alfred Schreuder, era el seu ajudant.

Amant de la tecnologia per vehicular la seva feina i arquitecte d’equips extremament intensos i verticals, molt en la línia del que és actualment la Bundesliga, Nagelsmann ha confirmat a Leipzig tot el que insinuava, conduint el club de la Red Bull a una semifinal de Champions League. I encara que va prometre que no marxaria fins fer-los guanyar una lliga, la crida del Bayern aquesta vegada va ser irresistible.

A Munic, Nagelsmann accepta el repte de plasmar totes les seves idees amb un equip ple de jerarquies, de futbolistes contrastats que ara s’hauran d’adaptar a un entrenador extremament intervencionista i que modifica constantment els sistemes tàctics, entre partits i també en el transcurs dels matxs. En un Bayern que viu pendent del futur de Robert Lewandowski, que ha expressat el seu desig de canviar d’aires, Nagelsmann ja ha jugat amb un 4-2-3-1 i amb un 3-4-2-1, donant oportunitats a futbolistes joves com ara Josip Stanisic i Kouassi i mantenint, això sí, el binomi que ja formaven al mig del camp Leon Goretzka i el polivalent Joshua Kimmich, que ha renovat recentment.

En un estiu fins avui sense massa moviments a l’Allianz Arena, el desembarcament de Dayot Upamecano, a qui Nagelsmann coneix de sobres del Leipzig, a canvi del prescrit David Alaba, és la principal novetat en un equip que ha encaixat 4 gols en 3 partits de la Bundesliga, que s’està adaptant encara als mètodes exhaustius del volcà Nagelsmann, un entrenador cridat a mantenir el Bayern com un dels grans tirans del continent.

AVANÇAT

28
anys
tenia Nagelsmann la primera vegada que es va asseure en una banqueta en la Bundesliga

CARES CONEGUDES

El tècnic alemany es retrobarà amb Alfred Schreuder, que va ser ajudant seu al Hoffenheim

MOVIMENTS

L’arribada d’Upamecano com a relleu d’Alaba, principal cara nova

La fórmula Lucescu

Entrenador d’èxit durant la seva etapa al Xakhtar Donetsk (2004-2016), el tècnic romanès va dotar de pedigrí guanyador un Dinamo de Kíev que s’enfrontarà al Barça per segona temporada consecutiva, aquesta vegada en condició d’Ucraïna –per primera vegada des del 2016– i amb una recepta força similar, amb un equip menys dotat tècnicament que els seus veïns de Donetsk, però resistent tàcticament, treballat com a col·lectiu i amb una fornada de futbolistes joves com Zabarnyi, Popov, Mykolenko, Shaparenko o Tsygankov que li garanteixen un futur interessant sumats als Sidortxuk, Bushchan i Buyyalski, internacionals amb la selecció.

L’arribada de Iaremtxuc per aixecar el vol

El Benfica va resistir amb la llengua fora en la prèvia contra el PSV Eindhoven per assegurar una plaça en la fase de grups i intentar deixar enrere una temporada difícil, en què tot i l’impacte que va tenir el retorn de Jorge Jesus a la banqueta de Da Luz, el conjunt encarnado mai va aconseguir ser un equip equilibrat i el tècnic d’Amadora va arribar a estar a la vora de l’acomiadament. A la recerca d’un equip més afermat defensivament, Jesus va seguir un camí similar al de Koeman, canviant el sistema a tres centrals, fet que manté en l’actualitat, amb Otamendi, Verthongen i Verissimo com a baluards defensius i intentant donar amplitud amb carrilers, Grimaldo a l’esquerra i normalment Diogo Gonçalves a la dreta. El fitxatge de l’ucraïnès Roman Iaremtxuk després d’una bona Eurocopa i de fer 20 gols en la lliga belga amb el Gent, és la principal carta d’un Benfica que també disposa del joc interior de l’exespanyolista Pizzi i Rafa Silva i de la potència de cames de João Mario, ex de l’Sporting CP.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)