Ronald Koeman ha estat clar en les seves últimes aparicions. El Barça actual no és al nivell de molts dels grans clubs europeus. La marxa de Messi i la situació econòmica heretada fan que aquesta temporada sigui, més que mai, de transició. De resistència i d’oportunitats. I tot això es va veure contra el Getafe. El Barça està per anar fent. Sense alegries. Pot fer partits bons, com el que va jugar contra la Real Sociedad, però també dolents. Com els primers setanta minuts a San Mamés o la desastrosa segona part d’ahir, en què els de Koeman no van ser capaços de crear perill i van ser una màquina de perdre pilotes. Però van resistir i guanyar els tres punts. Serà del que es tractarà aquesta temporada. Anar sumant. I també construir un futur millor. I Koeman està disposat a intentar-ho donant oportunitats als joves. No li va tremolar el pols quan va haver de moure la banqueta amb el resultat en dubte pels problemes físics de Sergi Roberto i Braithwaite. Nico i Gavi, al camp.

Exercici de supervivència en la segona part dels blaugrana d’un Barça que, curiosament, havia sortit al camp decidit a ser el de la primera jornada de lliga, aquell que va passar per sobre de la Real Sociedad en una primera mitja hora de joc molt bona. I ho va aconseguir amb un gol matiner. Dos minuts i Sergi Roberto ja havia marcat. En una bona jugada coral, amb Jordi Alba, com tantes vegades, sent protagonista amb una de les seves penetracions per la banda esquerra, i el de Reus arribant des de darrere. Havia tancat el marcador Sergi Roberto contra la Real Sociedad i encetava el d’ahir. Interior durant la seva etapa en les categories inferiors, ha fet carrera en el primer equip els últims anys jugant com a lateral. Mai ha amagat que es trobava més còmode jugant com a migcampista i vol aprofitar aquesta oportunitat. Acaba contracte el 30 de juny i està negociant la seva continuïtat. Ha estat en el punt de mira, però ell està decidit a apostar pel Barça, acceptant una important rebaixa de sou. La seva fidelitat i el seu compromís van tenir premi amb la titularitat, ocupant el lloc de Pedri, de vacances, i un segon gol en el campionat.

Després del gol, el Barça va semblar tenir controlat el partit, però l’equip de Koeman ja va deixar clar la temporada passada que li costa tenir continuïtat en el joc, que certes desconnexions les paga cares i que encaixa gols amb més facilitat del que seria desitjable. I no s’havia arribat ni al minut vint quan Ter Stegen, que tornava després de la lesió, encaixava el seu primer gol del curs. L’exblaugrana Sandro té unes xifres golejadores les últimes temporades paupèrrimes, però va aprofitar uns quants rebots i un bon teva-meva per marcar amb un xut que va sorprendre el porter alemany. Va convertir-se el partit després de l’empat en avorrit i travat. No és aquest Getafe el mateix equip agressiu que era amb Bordalás. No fa tantes faltes ni els seus jugadors van en cada acció a la guerra, però sí que es va embrutar després d’unes quantes protestes, precisament de dos exblaugranes, Sandro i Aleñá. El primer tenia ganes de revenja. El segon va enfrontar-se a Busquets de males maneres. Podia el Barça caure en el parany i complicar-se encara més la vida, però Memphis es va encarregar de tornar la tranquil·litat al cap de mitja hora amb el seu segon gol amb la samarreta blaugrana. Gol de killer. Control, engany i xut sec després de carregar la cama en dècimes de segon.

El gol va portar els càntics a la graderia en favor de l’holandès, que passa a ser un dels jugadors favorits de l’afició. Eren 26.543 ahir. Sorollosos i reivindicatius. Ho van deixar clar en el minut 10. Res de càntics a favor de Messi. Tot el contrari: un record pel PSG en forma d’insults. I també més d’un xiulet per a un Griezmann desencertat. Lluitador però desaparegut en atac, com ja ho havia estat una setmana abans a San Mamés. També per a Umtiti quan va sortir a escalfar.

Tot i tenir el marcador a favor, la segona part del Barça va ser molt fluixa. Sense control, perdent moltes pilotes, deixant que el Getafe s’apropés a l’àrea de Ter Stegen i sense ser capaç de crear ni una oportunitat de perill. Va ser cap a la mitja hora que el públic va trobar un parell d’al·licients. Forçat per les lesions de Sergi Roberto i Braithwaite, Koeman va donar entrada al futur. A Nico i Gavi. Dinou i disset anys, respectivament. El segon, debutant en partit oficial amb el primer equip. El tècnic els va preferir a un Coutinho que encara no té ritme de competició, però també a Riqui Puig, que ni va escalfar, amb un nou i clar missatge cap al de Matadepera. Li va dir que marxés la temporada passada perquè no li agrada i no ho va fer. Li va donar poques oportunitats i tampoc compta amb ell aquesta temporada per molt que des de la directiva li insinuessin en aquelles converses que van tenir entrenador i president que ho havia de fer. Segur que no agrada a la llotja que no es compti amb Riqui Puig i segur que tampoc va agradar el moviment de Koeman en els últims minuts per assegurar el marcador. Entrada de Mingueza per Griezmann. Com a mínim, el marcador no es va moure i el Barça se’n va a aquesta primera aturada de seleccions havent guanyat set de nou punts disputats. Una mica de tranquil·litat fins que torni el futbol. Possiblement serà ja en partit de Champions contra el Bayern després que LaLiga decidís ahir suspendre el partit contra el Sevilla pel conflicte amb els internacionals de la Conmebol. Hi haurà temps per preparar un partit que segur que farà aparèixer fantasmes del passat a un equip que ha de pensar que el futur serà millor que el present.