No, no pesa. Se li ha de donar la importància justa. Ni més, ni menys. Simplement, l’enfoco com una conseqüència del nivell al qual es va arribar la temporada passada, col·lectivament i també individualment. És donar-li naturalitat. Aquestes coses passen si han de passar, i si no, cap problema. No hi ha res més.

No. De pressió, cap. Aquest reconeixement no em farà canviar ni la meva passió per jugar a futbol ni la meva manera d’enfocar-ho, la manera que tinc de viure això. Per mi, tot és exactament el mateix, abans i després. I aquest premi no em canviarà pas.

A l’elit, si et mantens, estàs caient a poc a poc. En el moment que deixes d’exigir-te o de millorar, malament. Millorar a poc a poc, perquè és veritat que cada cop costa més si estàs a un nivell alt que no pas en un d’inferior, però sempre hi ha coses per corregir. La mentalitat és aquesta. Continuar millorant per no començar a baixar.

No, no. Jo gaudeixo cada dia. Cada dia estaria més estona entrenant-me, més estona jugant. Al final, això ho tinc com un estil de vida, i totes les decisions que prenc són sobre la base d’estar bé, de rendir bé, i de fer també que l’afició se senti orgullosa del que estem fent.

Sí, jo crec que sí. De fet, crec que això acabarà quedant com una anècdota. Més aviat com una cosa que serà important i històrica, és clar, perquè és la primera vegada que passa, però ho veurem més vegades. Jo crec que sí.

És el que ens fa diferents. Aquesta idea de joc, l’estil de joc, i no només tenir-lo perquè sí, sinó creure-hi realment. Això és el que ens aproparà moltíssim a guanyar els partits, els campionats o el que sigui.

No ho crec. Al final, es necessita relativament poc, entre cometes, per continuar competint. Les instal·lacions hi són, no desapareixeran. És clar que cada cop el nivell és més alt, i costa més potser dur jugadores que millorin el que hi ha a la plantilla, però la mentalitat de les que hi ha a la plantilla és ser les millors. Llavors, arribarà un punt que no es necessiti tampoc intentar dur jugadores. De fet, només s’ha de veure les nominades que hi ha en els premis de la UEFA, amb jugadores que fa molts anys que som aquí i que hem anat evolucionant. El club tenia dues opcions, dos camins. O portar molta gent que ja formava part d’aquestes nominacions, o fer millorar les jugadores que ja tenia perquè arribessin a ser elles les nominades. El club va decidir fer aquesta aposta, i jo crec que al final hi ha sortit guanyant.

Sí. En l’estil del Barça, la base sempre serà aquesta. O com a mínim jo ho veig així. La base ha de ser gent de la casa. No vull dir que les que venen de fora no tinguin un compromís, ni de bon tros. Sempre hi ha uns mínims de compromisos que en un equip s’han de complir, i es compleixen. Però aquest fet d’estar des de baix creixent a casa fa que tinguis un compromís especial que, sobretot en els moments que van pitjor, es nota i ajuda.

No sé ben bé com va tot aquest tema, perquè hi ha una part legal que no domino gaire. A efectes pràctics, el que tinc entès és que fins l’any que ve no hi haurà grans millores. I és una llàstima perquè cada any que passa és una pèrdua. Jugar als camps de gespa artificial ja sabem que no és el mateix que jugar amb gespa natural. Amb els estadis, passa el mateix. I amb la il·luminació. En totes aquestes coses, ja corre una mica de pressa, perquè jo crec que anem uns quants anys tard.

Sí. Però cada cop crec que hi ha més excepcions a la lliga. Segurament els clubs més petits són els que més s’ha d’ajudar en aquest aspecte. Sobretot també en infraestructures, que facin que l’espectacle no es devaluï. Perquè hem jugat en camps en què és molt complicat que la pilota no boti sis vegades abans que t’arribi. Això devalua l’espectacle i el producte, que al final som un producte.

Jo crec que no s’hi arribarà mai, a aquest punt. Sí que hi haurà molta millora, com n’hi ha hagut per exemple des de fa tres anys, però cal una empenta més. Cal seguir creient-hi de veritat, cal seguir informant de les situacions, de la lliga i de tot el que ens envolta. Informació de quan es juguen els partits, per exemple. És una roda. Perquè si la gent no sap quan és un partit no compra entrades. Si no hi ha samarretes de totes les talles, no en pot comprar tothom. Són rodes que s’han d’anar solucionant.

Nosaltres entenem que cadascú dona el màxim que té. Nosaltres també ho fem així, i és la manera com creiem que s’ha de competir, que tothom ofereixi el seu màxim.

Abans de guanyar el triplet, el llistó ja el teníem, perquè aspiràvem a guanyar aquests títols. Ara, el fet de ser les vigents campiones d’aquestes tres competicions no fa que comencis guanyant 1-0 tots els partits. Al nostre cap hi ha que tot el que vam fer la temporada passada ja ha passat. I si hi ha alguna cosa més complicada que fer el triplet per primera vegada, és tornar a competir per tot aquesta temporada.

A seguir pujant, seguir millorant, seguir sent més eficaç. Ajudar les companyes, ajudar el club, viure això i disfrutar-ho com ho estic fent.

No, no. El reconeixement no el necessito. Soc una privilegiada. Cada dia m’estaria entrenant matí i tarda. Disfruto moltíssim, i aquest és el millor reconeixement que puc tenir. I el de la gent, és clar, que ve aquí i et diu que és feliç veient-te jugar. Aquest també és un reconeixement únic.

Esperem que sí, que aviat es puguin ocupar el 100% dels estadis, que puguem tenir l’afició al Johan Cruyff, i a tot arreu. I que ho disfrutin. Al final, el millor del futbol són les emocions. I per aconseguir que vinguin aquí i que l’experiència que s’enduguin sigui molt positiva, nosaltres hem de treballar cada dia.

És clar que sempre que pugui donar al club seguiré aquí, però hi ha coses que tampoc depenen d’una mateixa. Jo em centro a ajudar el club, ajudar les companyes i donar el màxim de mi. Això del futbol mai se sap, però és clar que el meu desig és donar-ho tot aquí.

La meva prioritat és seguir aquí. Ho dic públicament i ho sap el club. I tinc entès que el club també desitja que així sigui. No hi ha ofertes perquè no vull que hi hagi ofertes.

L’estil de joc no canvia. És el mateix. Som Barça i farem el que creiem que ens aproparà més a guanyar. Sí que hi ha matisos, perquè cada entrenador té el seu, però no creguis que hi haurà gaire canvi. L’estil de joc serà el mateix.

Això forma part també de ser professionals. Es diuen moltíssimes coses. N’hi ha que són mentida, n’hi ha que són veritat, hi ha mitges veritats i coses que no s’acaben d’explicar, o es treuen coses fora de context. Això forma part de la professió. Si hagués d’entrar a afirmar o desmentir tot el que es diu, em tornaria boja. Prefereixo gastar l’energia i el temps a ser millor futbolista. En aquest cas, tinc entès que el club i el mateix Lluís Cortés van comunicar el que sentien, el que creien que havien de dir, i jo no soc ningú per dir paraules d’altres persones en situacions concretes. Sí que puc dir que s’ha d’agrair tot el que va fer en Lluís, on va dur l’equip, tant col·lectivament com individualment. Tant ell com tot el cos tècnic. I no tinc res més a afegir. És una decisió que va prendre el club, i en Lluís m’imagino que també els va exposar els seus motius, i això és tot.