Ja va ser un dels pocs que es van salvar en el partit contra el Bayern de Munic, i ahir contra el Granada va tornar a ser protagonista gràcies al seu gol en els minuts finals, que va permetre al Barça salvar un punt del Camp Nou contra els granadins. Ronald Araujo s’està convertint en un futbolista important per a l’equip aquesta temporada. Li va tocar liderar la defensa blaugrana en absència de Piqué, que va consensuar amb Koeman tenir descans pensant en aquesta setmana de tres partits. I no ho tenia fàcil, perquè la d’ahir tot just tenia una mitjana de 20 anys, amb Dest, ell mateix, Eric Garcia i Balde. Una assegurança al darrere i un perill al davant.

Seves van ser les millors ocasions del Barça en tot el partit, a excepció d’una de molt clara de Luuk de Jong en el segon temps. Però el millor argument dels de Koeman durant el partit va ser posar-li pilotes al cap, perquè és capaç de rematar-ho tot. El porter del Granada, Luís Maximiano, el va privar del gol de l’empat abans del descans i va tenir dues rematades clares més abans de poder empatar, un minut abans del 90. Centrada finíssima de Gavi, no hi arriba Memphis, però allà era ell per ficar-la a dins i fer embogir l’afició que encara aguantava al Camp Nou. Una rematada amb fe i orgull. El mateix caràcter que va fer que a les acaballes del partit es fiqués enmig d’una picabaralla que li va costar una groga i que trobés forces per fer una bona jugada en el minut 92.

“Llàstima haver marcat tan tard, perquè si ho haguéssim fet abans hauríem tingut més ocasions. Toca seguir i corregir errors, però queda molta lliga”, deia al final del duel. Araujo no va marxar amb la sensació que l’equip va fer un mal partit malgrat que en el primer temps va rebre un gol –per cinquè partit consecutiu– i amb prou feines va generar perill i en la segona es va dedicar a penjar pilotes a l’àrea rival, un futbol molt allunyat de l’estil del Barça i del que reclamen els barcelonistes.

El d’ahir va ser el tercer gol d’Araujo amb el primer equip del Barça, el primer d’aquesta temporada. La passada en va fer dos. A hores d’ara, ningú té el més mínim dubte que la seva presència en l’onze és indiscutible, ja sigui al costat de Piqué o d’Eric Garcia, però la plaça d’intocable a l’eix se l’està guanyant per joc i per orgull. Qui sap si el seu gol contra el Granada li ha servit per donar més temps a Koeman, un tècnic que està confiant molt en ell aquesta temporada.