Lisboa espera el Barça. Retorn a l’escenari del crim gairebé 14 mesos després. El Barça tornarà a trepitjar demà (21 h) l’estadi del tràgic 2-8 d’aquell infaust 14 d’agost del 2020. La visita a l’Estádio da Luz està assenyalada en vermell dins d’una setmana aparentment verinosa, amb dos compromisos d’altíssima exigència. Primer el Benfica en la Champions i després l’Atlético al Wanda en la lliga. El calendari immediat genera vertigen així d’entrada, però el bon partit del Barça contra el Llevant i l’efecte Ansu han comportat un canvi en la percepció dels culers. Tot es veu ara des d’un millor prisma. Allò que fins fa només uns dies per a molts s’intuïa com la setmana del terror, ara s’ha convertit en una oportunitat immillorable per créixer en confiança. I tot és gràcies al factor Fati. El barcelonisme torna a somriure i el vestidor ha recuperat l’entusiasme. Ansu Fati ha fet tornar la il·lusió al Camp Nou. La seva bestial reaparició convida a continuar apostant de forma innegociable pels joves. Gavi, Nico, Araujo, Mingueza i Èric són una magnífica base i Ansu, el millor líder possible.

Com va advertir Alfred Schreuder, caldrà ser pacients amb Ansu perquè físicament encara no està al cent per cent, però també és cert que serà ell qui marcarà el ritme i és innegable que ha començat fortíssim. Tampoc serà titular demà a Lisboa, però la seva simple presència en l’expedició fa afrontar el partit contra el Benfica amb més optimisme. El Barça mai ha perdut contra el Benfica en partit oficial i després del 0-3 contra el Bayern de Munic està obligat a obtenir un resultat positiu en la seva visita a Da Luz.

Ansu tornarà a tenir minuts en la segona part. De nou amb el 10 a l’esquena. L’hereu legítim. El jugador era tot felicitat en l’entrenament matinal d’ahir a la ciutat esportiva. Continua dalt del núvol. Felicitat pels companys en la intimitat del vestidor i també obertament a les xarxes socials. Ansu genera alegria. Des de Gerard Piqué a Pau Gasol, passant per Alexia Putellas. Ansu genera consens i van ser molts qui van felicitar-lo per la seva actuació, i sobretot pel seu retorn.

Els seus deu minuts contra el Llevant van ser màgics: tretze intervencions, una rematada entre els tres pals, un gol i un penal provocat del qual Díaz de Mera i el VAR no en van voler saber res. Números al marge, les sensacions que va deixar en el seu redebut van ser fantàstiques. El seu genoll està perfecte i el seu idil·li amb el gol continua intacte després d’onze mesos de patiment. Veure les llàgrimes del seu pare després del gol contra el Llevant és la fotografia que descriu el patiment que ha compartit amb la seva família en tots aquests mesos. Eren llàgrimes d’alliberament i de felicitat. Ansu ha tornat i ho ha fet per liderar l’era post Messi.