Ronald Koeman va fer ahir molt probablement la seva última roda de premsa com a entrenador blaugrana. Com va passar el dia del Llevant, després de l’Atlético-Barça serà Alfred Schreuder qui atendrà els mitjans, perquè ell encara està sancionat. Sonen tambors de destitució, i passi el que passi al Wanda el final sembla ja escrit. Koeman és perfectament conscient de la situació, i la d’ahir va ser una compareixença prou distesa, tenint en compte la transcendència del moment. Millor agafar-s’ho amb filosofia, devia pensar.

De les tretze preguntes, onze van fer referència al seu futur immediat. Les va respondre totes menys una en què se li va preguntar per la seva relació amb Laporta. Un silenci que ho diu tot.

Entrada triomfal a la sala de premsa emulant Louis van Gaal. Només asseure’s a la cadira va traslladar tots els presents al maig de l’any 2000: “Bon dia, amics de la premsa”, va saludar amb sarcasme. Clar paral·lelisme a la cèlebre frase de Van Gaal que tothom encara recorda: “Amics i amigues de la premsa, me’n vaig. Felicitats!” Interrogat sobre si ell també marxava, Koeman va respondre: “Jo em quedo encara, sí”, amb un somriure d’un nen entremaliat. Sap que està sentenciat, però insisteix que a ell el club no li ha comunicat res: “Sé que el president ha estat aquest matí a la ciutat esportiva, però no ens hem vist. He estat preparant el partit. Tinc orelles i tinc ulls, i sé que es filtren moltes coses; algunes deuen ser veritat, però el club no m’ha dit res.” “Com estic anímicament? Sincerament, podria estar millor.” “Jo estic aquí per amor al club, i a mi l’única cosa que m’importa és guanyar el partit del Wanda”, assegura. Ronald va fer balanç. Dues fotos mentals: “El meu millor moment en el Barça va ser quan vaig firmar com a entrenador. El pitjor moment va ser la marxa de Messi.”