El primer impacte ja el teníem, ja pensàvem que hi hauria coses que no ens agradarien. A partir d’aquí, per les que són més susceptibles de gravetat hem demanat el forensic, per contrastar aquestes dades en els tres punts on hi podia haver més dubtes. En la part de proveïdors, compres, la de l’Espai Barça i el tema de les comissions, on hem vist uns percentatges molt fora de mercat.

Aquí serà determinant l’opinió de l’equip legal del club, perquè les coses s’han d’acreditar i ha d’existir aquesta voluntat manifesta, i això és un tema jurídic. A partir d’aquí, si s’escau i es constata que hi ha una irregularitat que no sigui fruit de la mala gestió, que això queda palès, haurem de prendre decisions.

Hi va haver mala gestió –no ho dic jo, ho va dir Jordi Moix mateix en l’última assemblea–. Va ser molt transparent. Va imputar-ho molt més a la Covid del que realment en va ser la causa, però també és legítim que cadascú exposi els seus arguments. Però sí que va dir que no havien fet bé la feina. Sí que realment hi ha algun punt en què o se’ls en va anar molt la pinça o hi va haver mala fe. Hi ha un moment, sobretot el moment Neymar, en què esclata tot i sembla que entri el pànic i es prenen unes decisions ràpides i errònies. Podem entendre la mala sort en alguns casos, fitxes noms que no surten com volies, però tot i això també hauries d’estar ben assessorat per saber si estàs sobrepagant. Però els números no enganyen, i si ens hem endeutat més de 500 milions, això està en un balanç i suposa un 50% del pressupost màxim que ha tingut el club, i que això no passi per una assemblea... Podem interpretar moltes coses.

És una mica pervers, sí. Quan parlem de la mala fe és per adequar-se a una sèrie de ràtios. Diuen que estaven en compliment, però era perquè les coses s’han fet d’aquesta manera i és una enginyeria fàcilment desmuntable. Quan facis aquests salaris creixents o aquests conceptes de variables que no són variables sinó fix, o aquests conceptes de cobrament al final del període pel simple fet de complir el contracte, això és un fix com una catedral. En aquests aspectes no hi puc veure bondat. Veig que hi ha una intencionalitat. No estic dient que hi hagi malversació, però és evident que per complir una sèrie de ràtios s’han fet unes actuacions que després se les troba el que ve.

No és fàcil ni maco, no, però és el que és. Hem de ser transparents. Quan un comença un projecte vol començar-lo net, i nosaltres hem fet un exercici de total transparència per dir: la situació és aquesta, i el que és imputable a una gestió anterior o ho destapes avui o et diran que per què no ho vas dir. Assumim aquesta situació i la redreçarem, però que tothom sigui conscient de la dificultat del moment i el perquè d’algunes decisions impopulars. Més val posar-se vermell una vegada i afrontar-ho a partir d’aquí.

És un pressupost conservador, fet per complir-lo. Evidentment hi haurà aspectes més senzills i d’altres més dificultosos perquè durant l’any poden passar moltes coses. Però entenem que és un pressupost realista. L’objectiu és entrar ja en beneficis, no ens podem permetre no fer-ho. Una altra cosa és redreçar la situació financera i patrimonial. El desequilibri ja venia del tancament del desembre del 2020, ja teníem patrimoni negatiu en aquells moments, i ara és més gran.

Evidentment, el primer que havíem d’afrontar era la despesa perquè la massa salarial, sobretot, era la que ens condiciona el present i el futur. Hi haurà un moment que ja no podrem retallar més perquè tocarem os. No és el moment més propici per generar ingressos perquè encara estem al final de la Covid i les empreses encara estan pensant quines inversions faran, però nosaltres pensem en preus pre Covid i estem treballant de forma simultània i en paral·lel no només amb Rakuten, que és l’actual patrocinador, sinó que estem amb altres companyies. Hi ha bona acollida, no tenim encara cap mena d’oferta en ferm sobre la taula, però qui vulgui portar la marca Barça a la samarreta l’haurà de pagar.

És una bona notícia, i també, si em permet, tot i doldre’ns molt la marxa del millor jugador del món, la marca Barça té una història, una trajectòria. Per aquí han passat els millors jugadors, i la marca Barça està per sobre de qualsevol jugador. Dissortadament no el tenim, però en qualsevol cas nosaltres hem de fer un projecte a llarg termini. Hem de pensar que Messi també tenia una vida esportiva determinada i que com qualsevol professional hi ha un dia que deixarà de jugar. Des d’aquesta vessant hem deixat de gaudir-lo i ha estat una transició més traumàtica, però no ha d’afectar en absolut a la marca Barça.

Totalment. Té tota la raó. L’Espai Barça és un projecte amb vida pròpia i que aportarà uns ingressos addicionals a la recurrència del club. El pressupost creixerà gràcies a l’explotació de l’Espai Barça, i això ens permetrà ser més competitius en el mercat esportiu.

Sí, però ja vam fer un primer tast en l’operació dels 525 milions d’euros. Aquí he de dir que el mèrit és de l’equip executiu del club, encapçalat pel Ferran Reverter. El que van aconseguir va ser una cosa molt difícil. Sé que ens fixem molt en els jugadors i els fitxatges, i és el més important en el club, però aquesta part financera també ho és, perquè si no gestiones bé no pots ser competitiu. Van aconseguir un investment grade, que és la nota més alta que et pot donar una agència de qualificació, i això ens va obrir la porta a un finançament a un tipus d’interès impensable per a la majoria del mercat. Hi havia entitats financeres espanyoles que van trucar directament a Goldman Sachs per preguntar si els dèiem la veritat. Tenim un equip molt capaç, i amb la marca Barça la clau és destacar-ne el valor. I té un potencial molt més enllà del que nosaltres creiem. Les entitats amb les quals estem parlant tenien experiència en finançaments de projectes com aquest. Anem plegats perquè hi ha un risc, i nosaltres estem negociant que això no pot afectar negativament en cap moment el FC Barcelona. No serà fàcil, però trobarem la fórmula per engegar-ho.

La durada és molt important, el cost final de l’operació també ho és, i hi ha un aspecte molt determinant que és el concepte deute. No és el mateix rebre uns diners sense la necessitat d’haver-los de retornar, que fer-ho retornant-los, que és un crèdit. Si ho equiparem a un crèdit, que és el que se’ns estava oferint, ho hem de posar en context d’un crèdit. I n’hem aconseguit a un 1,98%. Per què hem de demanar 200 o 300 milions a un 13%? No té solta ni volta. O canviem la modalitat i això s’instrumenta d’una altra manera i són fons propis que s’aporten al club i els podem gestionar sense ser deute o no hi haurà la possibilitat.

Bartomeu va tenir l’ocasió de defensar els seus números i ho va delegar. També és veritat que aquella carta que va fer, per mi totalment desencertada i improcedent, se li va tornar en contra com un bumerang. Que el senyor Tebas i LaLliga estiguin alineats amb ell, i sobre la base d’aquest alineament es vegin reforçats, no crec que sigui la millor carta de presentació, especialment quan tenim una evidència que aquesta persona [Tebas] té una certa hostilitat cap al FC Barcelona. No crec que alinear-te amb algú que no té excessiva estima per la institució sigui el millor per a ell mateix. Nosaltres, però, estem aquí per al que sigui, i si cal rebatre’l ho farem.

El que és estabilitat de balanç, ja la tenim. És a dir, estem en una situació en què teníem uns venciments a molt curt termini; de fet, no podíem pagar nòmines quan vam entrar. Quan vam entrar era un sidral, però sortosament, amb la feina de l’equip executiu, la situació en l’àmbit financer la tenim endreçada, i ara el que toca és generar. Volem generar beneficis des del moment zero, però són tímids, com presentarem a l’assemblea; i a partir d’aquí creiem que serem capaços de redreçar la situació patrimonial. És molt lleig tenir uns fons propis negatius de 451 milions. Això és estar en fallida. Creiem que en cinc anys serem capaços de redreçar-ho.

Nosaltres ens havíem fixat un termini de dos anys per tornar a ser competitius en el mercat de fitxatges. Evidentment és un termini que intentarem escurçar el màxim possible pel bé de la institució i perquè tenim moltes ganes d’èxits esportius, però també dic que la base ha de seguir sent el concepte Barça de sempre. La Masia i deixar progressar aquests joves, que tenen un futur prometedor. S’han de fer com a jugadors, se’ls ha de treure el millor, i cal paciència. I també és cert que tenim alguns jugadors determinants que encara estan lesionats. L’autèntic Barça en plenitud aquesta temporada encara no l’hem vist. A tots ens toca tenir paciència i seny. Situem la massa salarial en paràmetres normals de mercat per tornar a ser operatius, i després ja tindrem temps de poder tornar a fitxar aquests jugadors determinants.

Ens ha fet molta il·lusió perquè a més era un greuge en relació amb altres estadis on estem anant. El tema de la seguretat sanitària és prioritari, però el Camp Nou té unes característiques que permeten garantir aquesta situació. Evidentment en els pressupostos, que com ja he dit són conservadors i no podíem preveure el 100%, tenim un roc a la faixa perquè pot ser que algun altre concepte no ens vagi a favor.