Ansu fa més bonica la vida. Somriu quan juga. Juga i fa somriure. És l’alegria d’aquest Barça. L’alegria, el talent i, ara mateix, també el líder espiritual d’aquest equip. Pel dorsal heretat, per la seva química amb el gol i per la seva actitud damunt la gespa. No s’amaga. Resulta fàcil aparèixer quan el vent bufa a favor, però el veritable mèrit és aparèixer quan la tristor de l’equip ho reclama a crits. En un context desfavorable és quan calen valents disposats a fer un pas endavant. Ansu no ha fet un pas; directament ha fet un salt. A aquest Barça li fan falta futbolistes amb caràcter, i Ansu té aquesta personalitat. Futbolista amb geni i futbolista genial.

Contra el Llevant, el dia del seu retorn, Ansu Fati va necessitar tan sols els últims deu minuts de partit per marcar el seu primer gol de la temporada i fer esclatar d’eufòria el Camp Nou. Ahir, en el primer partit a l’estadi sense restriccions d’aforament per la Covid, en va necessitar només dotze. Ronald Koeman havia advertit en la prèvia que Ansu no jugaria sencers els tres pròxims partits contra el València, el Dinamo i el Real Madrid i que ell com a entrenador hauria de calcular com repartir els minuts els pròxims vuit dies. Però tothom tenia més o menys clar que seria titular contra el València. Primera titularitat des de la seva fatídica lesió el dia del Betis, el novembre del 2020. Encert total.

Ansu va ser protagonista. El gol de l’empat, senzillament magnífic. El dorsal 10 del Barça va encarar Foulquier al vèrtex de l’àrea gran, va combinar amb Memphis, el neerlandès va deixar la pilota de cara per a la diagonal d’Ansu i aquest va connectar un xut precís al pal llarg que va evitar el bloqueig de Diakhaby i va superar l’estirada de Cillessen. La trajectòria perfecta. Golàs. Gran connexió amb Memphis i gran execució final.

Elena Fort es va perdre el gol. La vicepresidenta institucional va arribar a la llotja just en la celebració. Qui no se’l va perdre va ser Joan Laporta. La resolució de l’assemblea de socis compromissaris pot esperar. El gol d’Ansu, no. Oportú i necessari. Perquè el València s’havia avançat en el minut 4 de joc amb un altre golàs de Gayà: havia servit un córner i, en la segona jugada, el lateral de l’equip de Bordalás va connectar un xut duríssim des de fora de l’àrea que va passar entre un bosc de cames i va superar l’estirada de Ter Stegen, que va arribar a tocar la pilota, però no va poder evitar el gol. El dia del Benfica, el Barça ja havia encaixat un gol també molt matiner, en el minut 3, i contra el Granada en el minut 2. El Barça va tornar a sortir al camp anestesiat i Ansu va ser qui va despertar l’equip i el públic. Sis hores d’assemblea esgoten a tothom.

Els 47.317 espectadors presents a l’estadi –ni mitja entrada– van saltar amb el gol de l’empat d’Ansu i ho van tornar a fer amb el gol de Memphis. El neerlandès havia marcat de penal el dia del Llevant i va repetir, ahir, des dels onze metres. Guanyador en el cara a cara amb Cillessen. Tots dos es coneixen bé de la selecció. Cillessen sap com xuta els penals Memphis, i Memphis sap el costat preferit de Cillessen. El porter del València va intuir erròniament el xut a l’estil Panenka i Memphis va decidir resoldre-ho amb una canonada directa a l’escaire. Premi per a Memphis i 2-1 per al Barça. El penal, naturalment, sobre Ansu Fati. Sempre Ansu. L’acció prèvia havia estat molt bona. Ansu havia tornat a connectar amb Memphis, que va obrir la pilota per a Jordi Alba i aquest va dibuixar una passada fantàstica al cor de l’àrea, l’escenari de la polèmica. Gayà va arribar molt al límit, va tocar pilota amb la punta de la bota llançant-se a terra, però també va atropellar Ansu. Els jugadors del València es van queixar, però el VAR no va corregir la decisió de Gil Manzano. Penal i barraca.

Ansu va jugar una horeta. Abans de marxar del camp, hauria pogut fer el tercer, però, aquesta vegada, Cillessen li va guanyar l’acció. També hauria pogut marcar el València. Carlos Soler va fer tremolar el Camp Nou amb un xut que es va estavellar a la base del pal. I, minuts després, va ser Guedes qui va posar l’ai al cor dels aficionats culers amb un xut que va trobar una gran resposta de Ter Stegen.

El València no va marcar i qui sí ho va tornar a fer és el Barça. Gol i autoestima per a Coutinho. El brasiler va conduir un contraatac que va culminar ell mateix. Origen i final. L’acció havia quedat morta després de la passada massa forçada de Memphis per a Dest, però el lateral estatunidenc va tenir fe a lluitar la pilota entre dos rivals i va acabar donant el gol regalat a Coutinho. Setmana dolça per a Dest. Golàs amb els Estats Units i assistència amb el Barça ahir.

El 3-1 va ser el context propici per a l’entrada en escena del Kun Agüero. Debut oficial i primers minuts per anar agafant ritme. Aplaudiments per a l’argentí. Hi havia ganes de veure el seu debut, però sobretot hi havia ganes de veure un partit així. Bon Barça.