L’orquídia és una planta d’extrema delicadesa. Preciosa en el punt òptim de floració, però francament trista quan perd la flor. És fràgil. No és una planta soferta que sàpiga sobreviure si les condicions externes són adverses. Necessita unes condicions concretes i unes atencions especials per brillar. Se l’ha de protegir. Se l’ha de cuidar. No se la pot desatendre. L’analogia serveix per entendre el moment que viu aquest Barça trist. És un Barça pansit. S’ha canviat el jardiner, sí, però la ferida és més profunda. És un problema estructural. El Barça ha perdut talent i gol respecte de temporades anteriors i el nou jardiner no ho canviarà tot en tres dies. Sergi Barjuan no és un mag, ni tampoc un expert en primers auxilis en jardineria. El problema del Barça també és anímic. Sergi va dir el dia de la seva presentació com a nou entrenador interí que era important recuperar l’alegria, però aquest Barça fa temps que no veu la llum del sol. És un Barça amb mancances de clorofil·la. Li falten vitamines. Contra l’Alavés es va tornar a veure un Barça sense flor, sense esma, sense ànima, sense caràcter.

Hi ha equips que saben guanyar i competir malgrat que el context sigui desfavorable. Hi ha plantes que sobreviuen encara que tinguin una mancança d’aigua, o un excés de llum solar, o que no acompanyi la temperatura. El Barça no. El Barça és una orquídia. Fràgil davant el més mínim corrent d’aire. Es constipa ràpid. No sap competir si no l’acompanyen les condicions per fer-ho. La seva cultura sempre ha estat la d’amanyagar la pilota, cuidar la circulació, la mobilitat, la pressió alta... No sap jugar a una altra cosa i aquesta temporada l’han obligat en massa ocasions a jugar a un futbol que no és el seu. L’abús de les centrades a l’àrea i penjar pilotes a l’olla per decret ha arrelat profundament i alguns jugadors sembla que s’hagin oblidat de fer el seu futbol. Koeman deia que era un problema de confecció de plantilla i que amb altres futbolistes jugaria a un altre futbol. Alguns jugadors van entonar massa aviat el discurs del derrotisme i no han mostrat cap tipus de resiliència. Sigui per A o per B ara mateix aquesta planta és a l’UCI. Necessita adob nou, aigua, llum i sobretot un jardiner que li sàpiga trobar la tecla. El Barça espera Xavi. Ell coneix l’essència. Ha mamat l’ADN Barça i n’ha estat un dels seus deixebles i grans exportadors al món. Si acaba venint veurem què és capaç de fer amb l’herència que li han deixat.

Per ara, l’entrenador actual, Sergi, va abraçar-se ahir al seu 4-3-3 en la seva estrena. Sempre ha estat el sistema que ha utilitzat en la majoria dels seus anteriors equips i és el sistema que li agrada també a Laporta. El seu onze contra l’Alavés hauria pogut ser perfectament l’onze que hauria fet Ronald Koeman si ahir encara hagués estat l’inquilí de la banqueta del Barça. Tot molt previsible. Com previsible era intuir quin partit veuríem. En tres dies cap entrenador pot canviar la imatge d’un equip tan viciat.

El Barça es va trobar un Alavés que va sortir amb les idees clares: una defensa amb bloc baix i a esperar que els blaugrana topessin de nou amb la falta de lucidesa. A aquest equip li falta punteria però sobretot li falta generar joc en la zona d’influència real. Els deu primers minuts del Barça van ser bons, però de mica en mica l’equip es va anar avorrint a si mateix. L’Alavés en feia prou defensant-se bé. El gol del Barça, de fet, acabaria arribant per una acció de talent individual i no fruit del joc col·lectiu. Va ser Memphis. Ell va llançar Koeman als lleons després de fallar el seu penal a Vallecas i ell va ser també qui va marcar el primer gol del nou i provisional Barça de Sergi Barjuan. El neerlandès va controlar en una zona propera al vèrtex de l’àrea gran i es va inventar un xut estratosfèric al pal llarg que va superar Sivera, titular per la baixa del porter habitual Pacheco.

L’alegria li va durar pocs minuts al Barça perquè en el minut 52, només tres després del gol de Memphis, va empatar l’Alavés. Va ser Luis Rioja qui va castigar els blaugrana. L’extrem del conjunt basc va connectar amb Joselu a la frontal de l’àrea i després d’una excel·lent paret va driblar Ter Stegen i va fer l’1-1. Aquest és el tercer gol que Luis Rioja marca al Barça en els tres últims duels directes.

El Barça hauria pogut tornar a marcar, però li va faltar sort. Quan tot va d’esquena, la fortuna també és contrària. Gavi va fer una gran acció individual i va deixar Memphis sol davant Sivera, però la seva rematada picadeta va acabar topant amb la fusta.

Va ser un partit lletjot, com el dia ahir a Barcelona. D’aquells que conviden a quedar-se a casa. De fet, molts ho van fer. Ni 38.000 espectadors a l’estadi. Partit amb moltes interrupcions per les lesions de Ximo Navarro i Gerard Piqué, i i l’ensurt del Kun Agüero, que va marxar amb problemes respiratoris i mig desorientat. Positiu el debut d’Abde. Però l’entrenador que vingui té molta feina a fer.