La final de Torí és tres passos més a prop. Així d’entrada, la frase pot semblar una exageració perquè certament estem encara al mes de novembre i tot just a l’equador de la fase de grups, però, més enllà del calendari, la realitat és que ara mateix aquest Barça no té rival a Europa. És un gegant que camina entre nans. No és cap hipèrbole. És així. Tres partits, tres victòries. 9 de 9. Golejada contra l’Arsenal, victòria de serveis mínims a Dinamarca contra el Koge i golejada contra el Hoffenheim. 10 gols en tres partits i només un en contra. Això és el que il·lustren els números des de la seva fredor. Les sensacions damunt la gespa encara són més aclaparadores. Aquest Barça juga i guanya com i quan vol. Atropella el rival i sap autoregular esforços. Ahir en va fer prou amb 33 minuts per donar el partit per acabat.

El Barça és l’equip que més remata contra la porteria rival en aquesta edició de la Champions. Tufekovic en pot donar fe. Si hagués pogut demanar un temps mort en els primers quaranta-cinc minuts ho hauria fet. El Barça va arribar moltíssimes vegades. En la prèvia, Jonatan Giráldez va avisar que caldria seleccionar molt bé els atacs perquè esperava un Hoffenheim que mossegués a dalt. Però la veritat és que el Barça va sotmetre el seu rival en la primera meitat i les alemanyes gairebé no van passar del seu camp.

Partit fàcil. Gol en la primera aproximació: servei de falta lateral executat per Lieke Martens i barraca de Jenni Hermoso. La 10 del Barça va anticipar bé la sortida en fals de Tufekovic per pentinar la pilota al fons de la xarxa.

Alexia Putellas, que havia estat baixa en el partit jugat a terres daneses, va aparèixer per partida doble entre els minuts 19 i 33. El segon i el tercer gol van portar el seu segell. El primer, un golàs de falta per l’escaire, tot i que la tanca defensiva no estava del tot ben col·locada, i el segon, un regal de Tufekovic, que es va empassar el xut innocent de Putellas. Alexia va colpejar, li va sortir un xut tendre i a Tufekovic li va passar la pilota per sota les cames. La capitana del Barça ni va gosar celebrar-lo.

Tufekovic va fallar en el tercer gol del Barça però va ser la més destacada del seu equip i abans del descans va evitar els gols de Martens i Mapi, i un altre de Jenni. També va guanyar la partida a Leila en una acció claríssima de gol en la segona meitat. Tenia feina per treure aigua del vaixell, la portera del Hoffenheim. Li faltaven mans i galledes. El pal la va salvar en una rematada d’Aitana (48’). Seria Torrejón qui acabaria sentenciant. Seu va ser el quart gol de la nit, amb una rematada de cap després d’una bona centrada d’Alexia.

En el segon temps la il·luminació de l’estadi va fallar en dues ocasions. Va ser una falsa alarma. La llum va tornar de seguida. Aquest Barça podria jugar fins i tot a les fosques. Juga de memòria. Victòria dolça i debut d’Ona Baradad amb el primer equip.