Es va complir el tòpic d’entrenador nou, victòria segura, i en l’estrena de Xavi a la banqueta el Barça es va endur el derbi gràcies a un solitari gol de penal de Memphis Depay i patint moltíssim en una segona meitat on no va ser capaç de mantenir la bona tònica mostrada en un primer temps en què es va notar la mà del nou tècnic en l’equip, a qui encara li queda molta feina per fer per canviar definitivament la cara a un Barça que va insinuar coses positives. Necessita temps Xavi i el tindrà, perquè té el suport del club i també d’una afició disposada a donar-l’hi si el camí és el dels primers quaranta-cinc minuts. La victòria era important, i no només pels tres punts, sinó per seguir mantenint la flama de la il·lusió que s’ha encès dies amb l’arribada de Xavi i Dani Alves. La rebuda a l’equip al camp i la segona millor entrada –74.418 espectadors– demostren que la gent s’està tornant a enganxar a l’equip. Per la seva banda, l’Espanyol va marxar amb la sensació d’haver deixat escapar una magnífica oportunitat de puntuar al Camp Nou. Massa defensiu en el primer temps, en la segona meitat va fer mèrits més que suficients per empatar, però va topar amb la fusta i amb el desencert.

Hi havia interès per saber quin seria el primer onze del Barça de Xavi i si es notaria ja d’entrada la seva. I així va ser. Va sortir amb vuit jugadors formats a la casa i en un dels extrems va apostar per Ilias Akhomach, el jove de 17 anys que va veure brillar al filial el primer dia que va posar els peus a Barcelona. Va actuar per la dreta i a cama canviada amb Gavi a l’altre extrem i amb Memphis a l’eix. Pel que fa a noms, aquest va ser el gran canvi respecte als últims partits, perquè la resta de l’equip era recognoscible.

Però no va ser així la posada en escena, on es va veure un Barça força millorat, amb més voluntat d’imposar-se en el domini del partit, amb una pressió molt més alta i continuada que en anteriors partits. Caldrà veure si això és flor d’un dia pel canvi d’entrenador o si tindrà continuïtat. En qualsevol cas, sí que es van veure pinzellades del que reclama Xavi al seu equip. La mentalitat en tot moment va ser de mirar endavant, obrir molt el camp, on Ilias va mostrar el seu desvergonyiment amb tan sols 17 anys per la banda dreta, i assetjar la defensa de l’Espanyol, que va saber contenir amb encert el domini blaugrana.

Perquè, malgrat la millora, hi ha coses que Xavi encara no pot canviar. A l’equip li falta gol i poder d’intimidació. Gavi i Ilias ho intentaven, però els faltava un punt de desequilibri i en els metres finals faltava la passada definitiva per fer mal a l’Espanyol, que va fer un plantejament molt defensiu en la seva visita al Camp Nou. La realitat blaugrana potser canviarà quan Ansu Fati i Dembélé puguin tornar a l’equip i tenir continuïtat, perquè serà llavors quan es podrà mesurar fins on pot arribar el conjunt blaugrana.

No va haver-hi oportunitats clares per a cap dels dos equips en el primer temps; per als blaugrana, un parell de rematades de Memphis i una d’Ilias que va marxar als núvols, i per als blanc-i-blaus, un xut d’Embarba i un altre de Raúl de Tomás que es va enverinar una mica després que toqués Piqué. Va anar de més a menys el Barça en el primer temps, però en tot moment el seu domini en el partit va ser aclaparador contra un Espanyol que no semblava que volgués furgar més en la ferida blaugrana.

Abde va entrar per Ilias en el segon temps. Extrem per extrem, sense retocar la idea. Va desnivellar el derbi un penal comès sobre Memphis, que havia rebut de Gavi i a qui Cabrera va tocar quan es disposava a xutar. Va ser força protestat per l’Espanyol, però Del Cerro Grande es va mantenir ferm en la seva decisió. Memphis no va fallar. El Camp Nou vibrava amb el seu equip i amb la rapidesa d’Abde per la banda, que a punt va estar de marcar després de rifar-se Diego López. Pedrosa va treure la pilota abans d’entrar. Vicente Moreno també va remoure l’equip fent entrar Morlanes i Melamed i l’Espanyol va fer un lleuger pas endavant, coincidint amb uns minuts en què al Barça li va faltar una mica de pausa per calmar el partit.

Una errada de Mingueza en un control a punt va estar d’acabar amb gol de Raúl de Tomás. Xavi va fer entrar Coutinho per Gavi, però va ser de nou Abde en una rematada alta qui va seguir animant el partit. El partit continuava molt obert, perquè si alguna cosa té aquest Barça és que en defensa és excessivament fràgil, i els blanc-i-blaus no tenien pensat donar-se per vençuts. De Tomás va enviar una falta al pal poc després que Busquets, amb molèsties, demanés el canvi i que en el seu lloc entrés Riqui Puig. Dimata, tot sol, va fallar incomprensiblement una molt bona centrada de Wu Lei i Raúl de Tomás va tornar a enviar una altra pilota al pal. En ple setge blanc-i-blau, al Barça se li va acabar la benzina i, en conseqüència, va deixar de jugar col·lectivament. Massa nervis, massa por a fallar.

L’àrbitre va concedir sis minuts més, en què el Barça va saber defensar el resultat amb dents i ungles, mentre que l’Espanyol encara se’n feia creus de tot el que havia perdonat els últims minuts. Difícilment tindrà una altra ocasió tan clara per marxar del Camp Nou amb un resultat positiu.