Tant el Barça com l’Espanyol van acabar el derbi amb un mal regust de boca. Així ho van reconèixer els diversos jugadors d’ambdós equips que van atendre els mitjans informatius com els respectius entrenadors, Xavi Hernández i Vicente Moreno. Pel blaugrana, el seu equip havia merescut la victòria perquè va tenir les ocasions més clares i només la manca d’efectivitat al davant els havia privat d’endur-se els tres punts, mentre que el blanc-i-blau es va queixar amargament de la durada del temps afegit, malgrat que de canvis i interrupcions n’hi va haver moltes.

A cap dels dos entrenadors, però, els falta raó. En el cas del Barça, si el xut d’Adama a boca de canó o alguna de les rematades de cap de Ferran Torres hagués estat gol ara no es parlaria d’un empat amarg i pel que fa a l’Espanyol, si l’àrbitre hagués donat un minut menys de descompte, la rematada de Luuk de Jong no s’hauria produït i haurien pogut celebrar el primer triomf en un derbi al RCDE Stadium. Però res d’això va passar i la realitat diu que el partit va acabar amb un empat a dos gols i amb els dos equips una mica fastiguejats perquè això els impossibilitat poder mirar cap amunt en la classificació amb fermesa.

Però el derbi també palesa una realitat que tant el Barça com l’Espanyol comparteixen, i és l’extrema fragilitat defensiva que tenen. Aquí sí que no hi ha discussió. Les xifres no enganyen i les sensacions, tampoc. En el cas de l’Espanyol, especialment flagrant va ser encaixar els gols en el primer minut i l’últim quan, en teoria, és quan l’equip hauria d’estar amb la concentració en el seu punt àlgid, i en el Barça, engegar a dida la bona feina feta durant molts minuts per concedir dos gols al rival quan amb prou feines van xutar tres cops a porteria amb perill.

En el cas blaugrana, la feblesa defensiva s’arrossega ja des del principi de temporada. Passava amb Koeman i passa ara amb Xavi. Sí que és cert que amb el terrassenc l’equip es parteix molt menys i juga amb més intensitat i recupera més pilotes gràcies a una bona pressió, però aquesta no ha aconseguit posar fi als problemes defensius. Xavi insisteix que cal saber dominar els partits des del primer minut fins a l’últim i saber defensar-se amb la pilota perquè sense aquesta l’equip pateix molt.

Malgrat la millora, l’equip té uns números preocupants pel que fa a gols encaixats. Fixem-nos en les dades de Ter Stegen, que tampoc passa pel seu millor moment. En la lliga n’ha rebut 27 en 23 partits, el que deixa una mitjana d’1,17 gols per partit. Si tenim en compte la Champions i la copa, les xifres encara van a pitjor, amb 39 gols encaixats en 29 partits i la mitjana augmenta fins als 1,34 gols per partit. Només ha mantingut la porteria a zero en cinc partits de lliga –Cadis, Llevant, Espanyol, Mallorca i Alavés– i en tres en la Champions –els dos contra el Dinamo de Kíev i contra el Benfica al Camp Nou–. La temporada passada, per exemple, en van ser 13, una xifra tampoc gaire positiva si les comparem amb les de temporades anteriors. 24 partits sense encaixar en la temporada 2017/18, 23 en la 2018/19 i 17 en les temporades 2016/17 i 2019/20. Clarament la tendència és negativa.

Pel que fa a l’Espanyol, el més sorprenent és que a l’inici del campionat la seva defensa siíque era sòlida i fruit d’això van aconseguir molt bons resultats en els primers partits de la temporada. Al conjunt blanc-i-blau era difícil marcar-li gols, però ara passa tot el contrari. En els setze primers partits de la temporada havia encaixat quinze gols, menys d’un gol per partit, i ara ja fa sis jornades que n’encaixa dos com a mínim en cada partit. En la lliga ja n’ha rebut un total de 34 en 24 partits, una mitjana d’1,41 gols per partit i que fa que els costi molt agafar una tendència positiva per anar apropant-se a zones més amunt en la classificació. I això que Diego López és el tercer porter de la lliga que més aturades fa, amb 3,17 per partit per un total de 73 en 23 partits que ha jugat. Ter Stegen està molt més avall en la classificació, amb 1,76 aturades per partit, tot i que a l’alemany li xuten moltes menys vegades.

Perquè els dos equips catalans de primera divisió puguin complir els seus objectius de la temporada, el primer que han de fer és intentar tancar amb pany i forrellat les seves respectives porteries i començar a guanyar molta més solidesa. Perquè un equip feble en defensa i que encaixa molts gols ho pot compensar si a l’altra àrea és molt fort i efectiu, però tampoc és el cas, ni en el Barça ni en l’Espanyol.

Malgrat tot, el derbi va deixar coses positives i d’altres de negatives que repassem en el tema del costat.