El Barça estarà en el sorteig dels vuitens de final de l’Europa League. Cop d’autoritat de l’equip blaugrana, que va voler enviar un missatge molt clar als seus rivals. Ens toca jugar la segona competició europea però el nostre lloc natural és la Champions. I anem a totes per endur-nos el títol perquè és un dels camins per tornar d’allà on no hauríem d’haver marxat mai. Era un partit a caixa o faixa, i el Barça no va fallar. La seva posada en escena va ser magnífica i pràcticament va deixar resolta l’eliminatòria en la que possiblement va ser la millor primera part de la temporada. Va fer tres gols al Nàpols, de Jordi Alba, Frenkie de Jong i Gerard Piqué, però n’haurien pogut ser bastants més amb una mica més d’efectivitat al davant. I després, lluny d’administrar l’avantatge, va mantenir el seu pla de joc i la seva personalitat fent un quart gol, d’Aubameyang, que manté l’idil·li amb el gol en aquesta competició.

Feia temps que no es veia un Barça tan dominador ni tan valent fora de casa en un partit europeu. De fet, feia sis anys que els blaugrana no marcaven dos gols fora de casa en una eliminatòria europea. I a Nàpols van ser tres en quaranta-cinc minuts i contra un equip que no havia encaixat gaire aquesta temporada i que, al Camp Nou, va saber defensar-se amb bastant més encert que no pas davant dels seus. Però és que el Barça va ser letal. Tenien apresa la lliçó de l’anada al Camp Nou, quan van deixar marxar amb vida els italians, i no volien que es repetís.

Acostumat a gestar les jugades des del darrere, els dos primers gols van distar molt de l’estil del Barça. El primer va ser en un contraatac de manual. Aubameyang va recollir la pilota, la va cedir cap a Adama, i aquest va iniciar la cursa sense que cap defensa del Nàpols el pogués tirar a terra. Passada cap a Alba, i gran definició del lateral amb la seva cama dolenta, la dreta. I en el segon, Ter Stegen va enviar una pilotada llarga cap a Ferran Torres, aquest va cedir la pilota cap a enrere amb l’esperó i aquesta va quedar als peus de Frenkie de Jong perquè dibuixés una rosca preciosa que es va colar per l’escaire. Gol de molts quirats, el de l’holandès, un futbolista clarament en ascens en els últims partits i que ahir va fer un autèntic recital al mig del camp juntament amb Busquets i Pedri.

Amb una pressió excel·lent, el Barça no deixava jugar amb comoditat el Nàpols, que només podia sortir en jugades aïllades d’Oshimen, mentre que els blaugrana robaven constantment en zones perilloses. Ferran Torres i Aubameyang van tenir el gol a tocar. Només un fet inesperat podia fer entrar el Nàpols en el partit, i van trobar en Ter Stegen un aliat. L’alemany, que el dia abans s’havia volgut reivindicar i havia acusat la premsa d’atiar el foc de les crítiques cap a ell, va calcular malament en una sortida i va fer caure Oshimen. Penal i Insigne no va perdonar. Ter Stegen havia posat el Nàpols en el partit i Piqué els en va tornar a treure just abans del descans amb el tercer gol. Que còmode que es troba el defensa de la Bonanova dins l’àrea. Control, canvi de cama i rematada creuada amb l’esquerra, digne del millor davanter centre.

La claredat del marcador convidava a relaxar-se o a esperar una sortida en tromba dels napolitans en els minuts inicials. Però el Barça ja sap què passa en aquestes situacions. Precisament una de les coses que més demana Xavi és saber defensar-se amb la pilota i no deixar-se prendre mai el domini del joc. I així va ser. No va haver-hi cap mena de relaxació en l’equip blaugrana, que fins i tot va ser capaç d’ampliar el marcador amb un quart gol. Centrada d’Adama, De Jong deixa passar la pilota i des de dins de l’àrea Aubameyang va clavar-la a l’escaire. Quart gol del gabonès en els últims dos partits, i certifica que ha entrat amb bon peu en l’equip.

Pensant ja en diumenge en el duel contra l’Athletic, Xavi sí que va moure la banqueta i va fer força canvis per reservar jugadors. Gavi va entrar per Busquets, Dembélé per Adama, Luuk de Jong per Aubameyang i Nico per Ferran Torres. Més tard entraria Riqui Puig, que estava desaparegut des del partit de copa contra el Linares. Ja amb l’1 a 4, el partit sí que va entrar en una fase menys intensa però que en cap cas va posar en problemes el Barça, malgrat que al Nàpols li van anul·lar un gol per fora de joc i que els italians també a les acaballes van fer el segon després d’aprofitar una pèrdua de Nico dins l’àrea i que Ter Stegen tampoc estigués gaire encertat en la rematada de Politano. El migcampista blaugrana es va confiar massa en una zona del camp que no permet relaxació ni floritures tot i que l’àrbitre hauria pogut xiular falta. Tot i això, Nico va demanar perdó a la banqueta, conscient de la seva errada.

Més enllà de la classificació, el partit contra el Nàpols certifica que el Barça està en una clara línia ascendent i que la feina de Xavi cada cop es nota més. Millor comprensió del joc perquè els jugadors cada cop se situen amb més sentit sobre la gespa, millores en la pressió avançada, continuïtat en la intensitat i cada cop millor efectivitat de cara a porteria, un factor decisiu si el Barça vol arribar lluny en l’Europa League i continuar escalant posicions en la lliga. La confiança de l’equip cada cop va a més, i triomfs com el d’ahir el reafirmen en la idea que va pel camí correcte. I tenint en compte l’escenari que era, va ser un gran homenatge a Maradona.