El rival
La Masia i Lezama somriuen junts
Mentre que el Barça comença a gaudir de Nico i Gavi, l’Athletic s’entusiasma amb la que molta gent considera la millor generació de joves de les últimes dècades
“Els futbolistes de la casa sempre et donen un plus. Aquí sempre s’ha guanyat títols quan hi ha hagut gent de casa.” Per trajectòria i per experiència, poques persones parlen amb el coneixement de causa i la convicció amb què Xavi Hernández manifesta la importància d’un futbol base potent. El seu Barça sempre ha estat així, un lloc on la Masia sempre ha estat un punt de suport indissociable de la marca global del club, l’eina més ràpida per esculpir una identitat de joc recognoscible i de continuïtat. Potser per això, el tècnic de Terrassa ha professat sempre una admiració especial per l’Athletic, fins al punt de manifestar públicament que li hauria agradat lluir un parell d’anys la samarreta zurigorri.
Per al Barça, la Masia és el seu cor. Per a l’Athletic, Lezama ho és tot. Per a uns, significa identitat i estil. Per als altres, pràcticament la viabilitat futbolística. Si no pugen bones fornades de futbolistes, gairebé no queda marge per corregir la tendència, fins al punt que, en èpoques de vaques magres, molta gent a Bilbao ha arribat a qüestionar una filosofia que li impedeix incorporar futbolistes de més enllà de la frontera d’Euskal Herria i que moltes vegades al mateix temps genera conflictes amb clubs veïns, especialment amb la Real Sociedad i l’Osasuna.
Avui, però, tant a Barcelona com a Bilbao s’esbossa el somriure de qui intueix un futur estimulant. Perquè al mateix temps que el Barça comença a veure com futbolistes com ara Nico González i Gavi comencen a tenir presència al primer equip –també Araujo–, a l’Athletic comencen a tenir la certesa que ja fa uns mesos que ha començat a guanyar cos en la jerarquia del primer equip una de les generacions amb més potencial que els darrers anys ha sortit de Lezama. “Per mi és la millor dels darrers trenta anys”, ha assegurat Joseba Etxeberria, llegenda del conjunt bilbaí i que fins l’any passat dirigia el filial del club.
Molts l’anomenen la “generació Sancet”, en referència a la figura d’Oihan Sancet, mitjapunta navarrès amb un talent especial, que al seu quasi 1,90 m hi afegeix una coordinació i una qualitat tècnica que l’han dut a generar alguna comparació amb Julen Guerrero, també per la seva capacitat per trepitjar àrea. Referent de la fornada del 2000, Sancet no ha arribat sol al vestidor del primer equip. Del seu any, és indiscutible també a la medul·lar de l’equip Unai Vencedor, migcampista que ostenta l’esperit de sacrifici de tota la vida de l’Athletic Club i suma una capacitat organitzativa amb la pilota que l’equip dirigit per Marcelino agraeix sempre que juga. Amb un any més, nascuts el 1999, Oier Zárraga és un comodí que permet sempre tenir alternatives i sobretot Dani Vivian, després d’un any cedit al Mirandés, s’ha convertit en una alternativa a Yeray i a Íñigo Martínez que garanteix el rendiment d’un titular perfectament. A la sobrietat dels uns, a més, el club basc va incorporant la desimboltura de futbolistes com Nico Williams i Nico Serrano, dos extrems d’electricitat, dels que tota la vida han agradat en un escenari com San Mamés. “Personalment, veure aquesta fornada de futbolistes m’il·lusiona molt. Com a aficionat també”, va manifestar a Radio Euskadi Óscar de Marcos, des de fa tretze anys a la institució i convençut que és una de les millors generacions que ha conegut des d’aleshores. “S’ha de treballar, evidentment, però per condicions futbolístiques tenen un potencial enorme. I a més se’ls veu que són bona gent”, ha dit el lateral de Laguardia sobre un Athletic Club que, amb aquesta nova pell, trepitjarà primer aquest vespre el Camp Nou i intentarà dimarts a Mestalla estar en una nova final.
Publicat a
Notícies
Dimarts,12 novembre 2024