Al final del partit contra l’Athletic Club, el president del Barça, Joan Laporta, va penjar una fotografia a les xarxes socials en què se’l veu somrient abraçant-se a Xavi i amb el missatge: “Aquest és el camí de l’èxit!” No deixa de ser una mostra més de l’estat d’eufòria que es viu en aquests moments al club blaugrana després de veure com, passats uns mesos molt durs, la situació comença a virar. El camí de la recuperació total encara és llarg, però ara ja es fa amb el vent a favor i les idees clares. Hi ha il·lusió a la banqueta, a la gespa i també a la grada, que enguany no ha fallat en cap moment de la temporada, però era més per una qüestió de militància blaugrana que no pas pel que oferia l’equip al camp.

Xavi és el primer que va arribar amb un optimisme desfermat, que amb el pas de les setmanes es va convertir en realisme i que ara, amb els reforços d’hivern, la recuperació d’alguns lesionats i més hores de feina i assimilació del seu sistema, ja s’ha transformat en esperança. Es va pel camí correcte i els fets ho demostren. I què podem dir dels jugadors? El seu és un canvi radical en l’estat d’ànim. Ara se’ls veu disfrutar, tenen confiança i la majoria d’ells han millorat el seu rendiment individualment. I això és fruit de la millora global, però també d’una exigència més alta en el treball diari. Sense anar més lluny, després del partit contra l’Athletic, els suplents i els que menys minuts van jugar es van quedar entrenant-se al Camp Nou fins passada la mitjanit. I s’escoltaven les rialles de fons.

El tècnic ha aconseguit tenir-los a tots endollats i amb ganes de voler participar. I veient l’alt nivell de tothom, els que juguen més saben que no poden adormir-se, perquè al seu costat n’hi ha un altre disposat a menjar-se el món. Un bon símptoma que les coses s’estan fent bé és que, quan toca fer algun retoc en l’equip, el rendiment global no se’n ressent. Dest estava jugant bé a la dreta mentre Alves no podia jugar, però li va tocar fer-ho a l’esquerra per suplir Alba i també va firmar una gran actuació. Araujo i Piqué estan consolidats a l’eix defensiu, però si toca actuar a Eric Garcia, el resultat pot ser el mateix. I al mig del camp, un dia pot descansar Gavi i, un altre, Frenkie de Jong o Busquets, però la sala de màquines del Barça no es travarà. I sabent també que hi ha Nico, que ara té menys participació, però que sempre dona la cara quan li toca jugar. I al davant, els recursos del Barça ara són infinits. Els tres fitxatges d’hivern per a la zona ofensiva estan rendint moltíssim. Adama és un flagell per la banda dreta; a Ferran Torres, malgrat que ara li toca jugar desplaçat a l’esquerra, només li falta tenir més efectivitat, però els seus moviments i les decisions que pren són un luxe, i Aubameyang és el golejador que faltava a l’equip. I dels que ja hi eren, Luuk de Jong continua en ratxa golejadora i ja ha fet cinc gols aquest 2022. I això que no és titular, encara que ell rendeix quan li toca sortir d’inici o entrant des de la banqueta. I contra l’Athletic va reaparèixer Memphis Depay, que va tornar amb un gol i que s’afegeix a l’artilleria del Barça a partir d’ara. Més competència. No jugava des del 12 de gener passat i no marcava des del 27 de novembre.

Per primer cop aquesta temporada, el Barça aconsegueix encadenar tres victòries i marcar dotze gols en aquests tres partits. L’equip ara crea moltes més ocasions que abans i juga molta més estona a camp contrari. En la lliga ja fa tres mesos que no perden (Betis, 0-1), una dada que exemplifica perfectament que s’ha guanyat en competitivitat. El Barça de Xavi, ara sí, ha agafat velocitat de vaixell de creuer. La recuperació està en marxa, i amb el vent a favor.