Erling Haaland és el desig indissimulat del Barça, que veu en el noruec no només un golejador de plenes garanties, sinó una icona. El club ha activat els mecanismes per mirar de convèncer l’estrella del Dortmund i confia a fer valer el seu projecte esportiu. Entenen, al Camp Nou, que l’estabilitat i el bon fer de Xavi Hernández –amb qui es va reunir el davanter– i l’energia que estan donant els joves són armes de seducció, però no n’hi ha prou. Primer, perquè hi ha molta competència, i el Barça veu ara mateix el Manchester City amb avantatge per endur-se el gran reclam del futbol europeu. Segon, perquè el fitxatge exigeix un múscul financer que ara mateix no té el Barça, que calcula que l’operació s’enfilaria fins als 250 milions d’euros entre traspàs, comissions i salari.

El club blaugrana, amb desviacions en el pressupost perquè hi ha ingressos per sota de les previsions, necessita rebaixar el patrimoni net negatiu, i té obertes diverses vies per aconseguir-ho, amb la intenció d’encarrilar-ne alguna en les pròximes setmanes. La que més ha accelerat és la de CVC, el fons d’inversió que LaLiga va connectar amb la gran majoria dels clubs de primera i segona A. El Barça s’havia negat a afegir-s’hi, però ara està avançant en un acord que tindrà uns paràmetres diferents als de l’entesa amb les altres entitats. Laporta sempre havia defensat que no estava disposat a hipotecar els drets audiovisuals del club durant 50 anys, i ara confien rebaixar-ne la durada. També puja la xifra oferta –podria superar els 270 milions d’euros– i relativitzar els percentatges a què havien de destinar els diners els clubs. El Barça, de fet, calcula que l’acord podria fer créixer en 75 milions d’euros la seva massa salarial, un dels condicionants principals a l’hora de fer fitxatges. L’acord seria, de passada, una manera de rebaixar la tensió amb Javier Tebas. Tant a LaLiga com a CVC els interessa que el Barça tanqui un acord amb el fons d’inversió, entre altres coses perquè les posicions entre Florentino Pérez i Tebas semblen irreconciliables. I no comptar ni amb el Barça ni el Madrid no és engrescador per al fons. Diversos clubs també han fet saber al Barça el seu interès que s’afegeixi a l’acord, tot i que si ho fa en condicions diferents s’haurà de veure si algun d’ells alça la veu.

Tot i que ha anat avançant en aquest acord, el Barça no tanca la porta a una alternativa a CVC i assegura que hi ha un altre fons molt important que permetria pignorar els drets per un període més reduït de temps.

El Barça entén que l’acord amb CVC no serà incompatible amb el projecte de la superlliga que continua defensant com a fórmula per combatre els clubs estat. Laporta, això sí, és partidari d’una competició oberta –a diferència del projecte inicial defensat per Florentino Pérez, que la volia tancada– i de mantenir un diàleg amb la UEFA per mirar d’entendre-s’hi.