Barça

El protagonista

Adama Traoré

Principal argument

Des de la banda dreta va passar per sobre, una i altra vegada, del seu marcador, Patrick van Aanholt. Va intentar set driblatges i li van sortir tots set

Adama Traoré és una de les sen­sa­ci­ons en aquesta segona mei­tat de tem­po­rada en el Barça. L’ata­cant, que va arri­bar cedit amb opció de com­pra des del Wol­ver­hamp­ton per com­ple­tar un retorn a Can Barça després d’un peri­ple de sis anys a Angla­terra, en els esmen­tats Wol­ves, al Midd­les­brough i a l’Aston Villa, està apor­tant des del dia 1. El seu ater­ratge, no obs­tant això, va pre­sen­tar dub­tes, ja que feia molt de temps que jugava a una cosa molt dife­rent del que hau­ria de fer de blau­grana. Si bé és cert que es va for­mar al plan­ter culer, pel qual va pas­sar per totes les cate­go­ries, ja que va ser-hi des d’edat ben­jamí, en fut­bo­lista pro­fes­si­o­nal s’hi va con­ver­tir en la Cham­pi­ons­hip i en la Pre­mier Lea­gue, en equips on les tran­si­ci­ons ver­ti­gi­no­ses eren pràcti­ca­ment una religió, i que li dibui­xa­ven sovint en els par­tits situ­a­ci­ons a camp obert, amb espais per córrer i con­duir, un con­text dis­tint al que tin­dria aquí. El juga­dor, però, va esvair els dub­tes en la seva pri­mera apa­rició con­tra l’Atlético (4-2) i en els deu pri­mers minuts que va dis­pu­tar ja va dei­xar clar que seguia amb el lli­bret del Barça inte­ri­o­rit­zat i que sabria, sobra­da­ment, com jugar per tenir impacte en el con­junt ori­en­tat per Xavi.

I ahir, con­tra el Gala­ta­sa­ray, va con­ti­nuar demos­trant això mateix, sent, segu­ra­ment, el millor sobre la gespa del Camp Nou. Fent honor al seu sobre­nom de ‘la Fletxa de l’Hos­pi­ta­let’, es va fer un tip de per­cu­dir i de fora­dar la seva banda, la dreta, i va pas­sar per sobre, una i altra vegada, del seu mar­ca­dor, Patrick van Aan­holt. En una nit en què l’equip col·lec­ti­va­ment no va fun­ci­o­nar amb la pilota, va tro­bar en Adama una via d’esca­pa­ment, el prin­ci­pal argu­ment per fer mal a l’endreçada i poblada defensa del con­junt turc. L’extrem, ben obert, rebia sem­pre en situ­ació d’un con­tra un, i va enca­rar una i altra vegada, sem­pre amb èxit. Els números par­len per si sols; va inten­tar 7 dri­blat­ges i li van sor­tir tots 7, això sense comp­tar les vega­des que va mar­xar per cames, apro­fi­tant la potència que el carac­te­ritza.

A la seva actu­ació, però, li va fal­tar un punt de pre­cisió en l’últim toc, ja que no va aca­bar d’afi­nar en la cen­trada perquè va tro­bar situ­a­ci­ons per ficar-ne moltíssi­mes i només tres van ser bones. També li va man­car encert en la rema­tada, va tenir-ne una amb l’esquerra, després d’una bona jugada indi­vi­dual que se’n va anar a fora. El seu par­tit va aca­bar en el minut 80, quan Xavi va deci­dir subs­ti­tuir-lo per Luuk de Jong. Un canvi que va sor­pren­dre, ja que Adama hau­ria pogut ser molt útil per ser­vir pilo­tes a l’ariet neer­landès.

44
intervencions
3
centrades bones
8
centrades dolentes
3
recuperacions Dades facilitades per Carles Domènech. La TdT a Catalunya Ràdio
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)