El Barça de Xavi estava presentant bones xifres ofensives en els últims partits. La seva mitjana golejadora havia crescut moltíssim amb l’arribada dels tres davanters en el mercat d’hivern i Memphis Depay havia reaparegut marcant en dos partits consecutius, Athletic i Elx. Però va ser tornar a jugar a Europa i al Camp Nou i assecar-se de nou la pólvora del Barça. És molt sorprenent que l’equip hagi trobat tantes dificultats per marcar al seu estadi en partits europeus aquesta temporada. Durant la lligueta de la Champions només va marcar Piqué contra el Dinamo de Kíiv, però l’equip va ser incapaç de fer-ho contra el Bayern i el Benfica. Contra els portuguesos, amb només un gol ja n’haurien fet prou per superar la lligueta. Fora de casa, l’equip també va marcar contra el Dinamo a fora –Ansu Fati– però es va quedar sec a Lisboa i Munic. I en l’Europa League, al Camp Nou contra el Nàpols només es va poder marcar de penal i l’equip va ser incapaç de fer ni tan sols un gol al Galatasaray, que es va defensar bé.

Ara feia 17 partits consecutius que el Barça havia marcat algun gol i que estava generant més ocasions. En el partit contra el Galatasaray, i segons dades de Carles Domènech, de La transmissió d’en Torquemada, l’equip va fer 8 rematades, però només 4 entre els tres pals i va fer 31 centrades, però només 7 de bones.