El Barça estarà avui en el sorteig de Nyon. De Turquia cap a dins del bombo. Era l’objectiu primordial perquè hi ha dies, amb el permís dels puristes, en què importa més el què que el com. Sense la màgia ni la brillantor del dia de Nàpols, però amb la determinació i el pragmatisme que exigia la visita a Istanbul, el Barça va saber lligar la classificació per als quarts de final i està ja entre els vuit millors equips de l’Europa League. La final de Sevilla, més a prop.

Hi ha escenaris tenyits de mística que contextualitzen clarament l’obra. Va ser el cas de l’estadi Diego Armando Maradona. L’aurèola de Maradona va acostar el Barça a l’estètica en l’anterior eliminatòria. A Nàpols es va veure un Barça bell i harmònic. Els gols de De Jong i Aubameyang van ser dignes de qualsevol galeria d’art. La visita a l’Ali Sami Yen es preveia menys artística. Hi ha escenaris on l’acústica i la pressió ambiental de la grada t’allunyen de la plasticitat i et conviden a intentar fer un simple exercici de supervivència. És el cas del fortí del Galatasaray. Certament, fa anys que l’Ali Sami Yen ha perdut aquella atmosfera infernal d’èpoques pretèrites, però l’infern mai deixarà de ser l’infern. Que ho preguntin a Jordi Alba. La pluja d’objectes que li va caure en els últims minuts del partit, quan intentava fer un servei de banda, va ser digne del millor basar. Daniele Orsato va aturar el partit uns minuts, Alba va veure la groga corresponent per haver enviat una pilota a la grada, el joc va continuar després de l’advertència als aficionats per la megafonia de l’estadi i per sort aquí es va acabar tot.

El Barça va haver de lluitar contra un ambient ensordidor. Xavi va tenir més dificultats que mai per comunicar-se amb els seus futbolistes. Massa decibels. El públic turc va pressionar com estava previst. Res que el Barça no s’esperés. Potser el que no preveia era haver de remar a contracorrent pel gol inicial del brasiler Marcao. Cicâldau va servir un córner des de la dreta, Ferran Torres va estar tou en el marcatge al central i el capità del Galatasaray va avançar els turcs amb una bona rematada de cap en planxa (28’). Abans, Jordi Alba ja havia aparegut en l’emergència per bloquejar un xut perillós de Gomis (5’) i Frenkie de Jong havia perdonat tot sol davant d’Iñaki Peña (9’). Si Frenkie hagués tingut la delicadesa del dia de Nàpols en la rematada, el Barça hauria patit menys.

Aktürkoglu va tornar a ser el millor del Galatasaray, com ja havia passat en el partit del Camp Nou. I el gol de Marcao va fer somiar Domènec Torrent. Però no només el Galatasaray té jugadors amb bon peu. L’Ali Sami Yen està acostumat a la màgia d’Aktürkoglu, però ahir va descobrir Pedri. El canari menja a part. Li és igual Nàpols que Istanbul. El Barça va perdre moltíssimes pilotes i va patir davant la intensitat del Galatasaray. Però dins les tenebres, Pedri és capaç de trobar la llum. Té sang canària i està acostumat a les altes temperatures; potser per això va trobar-se còmode en l’ambient caldejat proposat per l’afició turca. El seu gol va il·luminar el Barça. L’equip de Xavi va tardar 127 minuts a enderrocar el mur del Galatasaray. No ho va aconseguir al Camp Nou i ahir no va ser fins al minut 37 de partit. La màgia de Pedri va posar fi a la resistència turca. El Barça va treballar l’acció fora de l’àrea amb Aubameyang jugant d’esquena i obrint a la banda, Ferran va tornar a centrar l’acció i va filtrar una gran pilota per a Pedri, i el canari va fer la resta. Pedri va congelar l’infern. Va aturar el temps dins l’àrea. El més fàcil hauria estat rematar ràpid i al primer toc, però ell va optar per la pausa i la serenor. Dos rivals del Galatasaray van passar-se de frenada en l’intent de blocar la rematada de Pedri, que després de dos driblatges va acabar introduint la pilota al fons de la xarxa amb dolçor. Sang freda.

La lesió de Dest després d’un sobreesforç per evitar un gol i les molèsties físiques de Piqué, que també van convidar a fer el canvi per precaució, van ser la nota negativa d’una segona part en què el Barça va recórrer a l’ofici. Amb el marcador a favor va pecar en certs moments de precipitació en atac, quan el guió del partit convidava més a intentar fer llargues possessions. Però l’equip va estar centrat en defensa. El gol d’Aubameyang a l’inici de la segona part va ajudar a veure-ho tot una mica més clar. El davanter del Gabon va tornar a estar poc fi en les combinacions al primer toc, la majoria actuant d’esquena a porteria, però si continua exhibint aquesta eficàcia de cara a la porteria rival, se li perdona tot. Ahir va tornar a marcar. Són ja set gols en deu partits. El d’ahir val una classificació.

L’acció del gol va ser embolicada, amb Iñaki Peña intervenint dues vagades abans del gol. Busquets va connectar un xut des de fora l’àrea, Aubameyang va desviar la pilota amb el peu i Iñaki Peña va mostrar bons reflexos amb els peus. En l’acció continuada, Pedri va connectar el xut i Iñaki Peña va mostrar agilitat per aixecar-se del terra i rebutjar amb les mans el xut del canari, però no va poder fer res en la tercera. Frenkie de Jong va recollir el refús i va cedir amb el cap per a Aubameyang, que va rematar a plaer. Aubamenyang ja havia avisat en el temps afegit de la primera part amb una rematada de cap al travesser i en la segona no va perdonar. Arriba endollat al seu primer clàssic. Iñaki Peña és un dels noms que surten reforçats de l’eliminatòria. Els seus dos bons partits contra el Barça li fan guanyar crèdit per ocupar el rol de Neto la temporada vinent.

El Barça sabrà avui qui serà el seu rival en la pròxima ronda i també el seu hipotètic rival en unes futures semifinals. Feina feta i tots els sentits posats ara en el clàssic. El Bernabéu espera.