Barça

Quan érem feliços

El gol de Xavi Hernández al Bernabéu el 2004 va canviar la història del Barça

El tècnic tornarà al mateix escenari on va viure partits gloriosos, com ara el 0-3 amb Rijkaard i el 2-6 amb Guardiola

El 25 d’abril del 2004, Xavi va fer un dels gols més relle­vants de la història moderna del Barça. També amb Laporta de pre­si­dent, l’equip, que en la jor­nada 18 s’havia arri­bat a situar a 18 punts del Madrid dels galàctics, va pro­ta­go­nit­zar una remun­tada memo­ra­ble en la segona volta. L’epi­sodi més recor­dat d’aque­lla tem­po­rada és el tri­omf al Ber­nabéu i, sobre­tot, el gol del ter­ras­senc, que va donar la victòria als de Rijka­ard (1-2). El glo­bus de Ronal­dinho a Xavi i el cop sub­til del mig­cam­pista per sobre de Casi­llas ja for­men part de l’ima­gi­nari culer.

La tra­ves­sia pel desert havia estat tan llarga que molts afi­ci­o­nats van anar a rebre l’equip a l’aero­port, tot i que va ser impos­si­ble atra­par el València, que va ser el campió de lliga. Només dos anys després, l’equip va aixe­car la seva segona Cham­pi­ons en una final amb sen­sa­ci­ons agre­dol­ces per a Xavi. Aque­lla tem­po­rada va estar mar­cada per la lesió del lli­ga­ment encre­uat.

Sem­blan­ces rao­na­bles

El clàssic de demà al Ber­nabéu té, doncs, algu­nes coin­cidències amb el de fa 18 anys. No només per Laporta i per Xavi –ara direc­tor d’orques­tra a la ban­queta i no a la gespa–, sinó per la sen­sació que aquest és un equip que, tot i que pro­ba­ble­ment no gua­nyarà la lliga, va cap amunt amb un estil recognos­ci­ble, juga­dors amb ganes de men­jar-se el món i un pas­sat recent obs­cur, tant als des­pat­xos com a la gespa.

El nou cicle

Aque­lla victòria va inau­gu­rar una nova era en què gua­nyar al Ber­nabéu es va con­ver­tir pre­ci­sa­ment en això, en un clàssic. La tem­po­rada següent, Xavi va viure en directe els aplau­di­ments a Ronal­dinho i la imatge de Flo­ren­tino impo­tent a la llotja dient “vaya golazo” (0-3) quan el bra­si­ler superava per segona vegada Casi­llas.

Però el millor encara havia d’arri­bar. El 2 de maig del 2009, Xavi, en el millor estat de forma de la seva car­rera, va repar­tir qua­tre assistències en l’apoteòsic 2-6, la versió en colors del 0-5 de Cruyff i com­pa­nyia el 1974.

Les tem­po­ra­des següents, Guar­di­ola es va con­ver­tir en l’ene­mic públic número 1 de la cen­tral lec­hera. L’equip va enca­de­nar dues victòries més en la lliga (0-2 i 1-3), una en la copa (1-2) i la de la Cham­pi­ons (0-2) amb Mou­rinho veient una cons­pi­ració inter­na­ci­o­nal en l’expulsió de Pepe, jugant de mig cen­tre l’endemà que Guar­di­ola fes el seu dis­curs més memo­ra­ble, en què es va refe­rir a Mou­rinho com “el puto amo”.

Evi­dent­ment, Xavi també va viure grans decep­ci­ons, com el 4-1 abans de l’arri­bada de Guar­di­ola. L’equip va haver de fer el pas­sadís al Madrid, que ja havia gua­nyat la lliga. A més, el mig­cam­pista va aca­bar al car­rer per haver pro­tes­tat un penal que l’àrbi­tre de torn es va inven­tar. El seu debut a Madrid tam­poc és per emmar­car. Van Gaal el va posar al camp en la segona part, però la gole­jada dels blancs va ser ina­pel·lable (3-0).

Els dos penals

Com a juga­dor, Xavi en va veure de tots colors, com ara el 3-4 del Tata el 23 de març del 2014, un par­tit mar­cat per un rècord que serà difícil d’igua­lar i de superar: dos penals a favor del Barça. I Ramos, per postres, expul­sat.

L’últim par­tit de l’actual entre­na­dor blau­grana al Ber­nabéu va ser el 25 d’octu­bre del 2014. Aquell dia, Luis Enri­que va fer debu­tar final­ment Luis Suárez, que arri­bava al Barça després de la polèmica sanció per la mos­se­gada en el mun­dial a Chi­e­llini. L’equip encara estava verd (3-1), però va aca­bar gua­nyant la lliga amb dos punts d’avan­tatge.

LA DADA

8
victòries
va aconseguir Xavi com a jugador al Bernabéu amb la samarreta del Barça.

Pedri debutarà al Bernabeu

El jugador de moda no només a Can Barça sinó al futbol europeu, Pedri, viurà el seu segon clàssic a Madrid, però el primer al Bernabeu. Koeman el va posar de titular la temporada passada a Valdebebas (2-1) amb només 18 anys. En aquell partit es van escapar bona part de les possibilitats que tenia el Barça d’aixecar el títol. El pal en el descompte d’ Ilaix Moriba podria haver canviat el destí d’aquella lliga i també del jugador quan ja estava negociant la renovació amb el club. Pedri va jugar 81 minuts i Koeman el va rellevar per Trincao just quan l’equip estava buscant a la desesperada el gol de l’empat.

Aubameyang, un argument més

El davanter és un dels jugadors del moment al Barça. Fitxat en l’últim minut del mercat d’hivern, ja suma 7 gols en 10 partits. És un argument ofensiu que el Barça no va tenir a l’anada, sobretot tenint en compte les dades del gabonès contra el Madrid. Tot i que debutarà en un clàssic, Aubameyang ha perforat la porteria blanca més que cap altre jugador de la plantilla de Xavi: en cinc ocasions. Va ser amb el Borussia de Dortmund i a la Champions. Tot i que el curs 2013/14 no va marcar, a la fase de grups de l’edició 2016/17, ’Auba’ va fer un gol en cada partit -van acabar en empat a dos- i va repartir una assistència. Un any després, també a la fase de grups, va fer l’única diana dels alemanys a casa (1-3) i un doblet al Bernabéu (3-2). Aubameyang té la mida presa al Madrid. Només falta que, a diferència d’aquelles ocasions, els gols serveixin per guanyar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)