Ni l’un ni l’altre han estat capaços d’esculpir un físic d’atleta dels que s’imposen avui. Ni la seva constitució els ha acompanyat ni tampoc la seva visió del joc els ho ha requerit per mantenir-se en l’elit del futbol durant quasi dues dècades en què aquest ha estat un esport que ha multiplicat les seves constants pel que fa a intensitat i resistència. Mentre tothom corre, però, ells pensen. Luka Modric (Zadar, Croàcia, 1986), que jugarà el seu 26è clàssic aquest vespre al Santiago Bernabéu (11 victòries, 6 empats, 9 derrotes), hi arriba mantenint intactes totes les virtuts, més enllà dels seus 36 anys i demostrant que també és un futbolista resistent més enllà de la seva carrosseria. Sergio Busquets (Badia del Vallès, 1988), que s’ha vist les cares en 42 vegades amb l’etern rival (19 victòries, 8 empats i 15 derrotes) trepitjarà territori enemic després d’haver superat una llarga inspecció de part del barcelonisme, que en èpoques de deriva futbolística sempre ha posat al centre de la diana les seves prestacions i la seva vigència. Unes virtuts, però, que per als entrenadors sempre han estat indiscutibles. Ho van ser per a Luis Enrique a la selecció espanyola malgrat les crítiques que rebia el futbolista de Badia a Barcelona i també, des del primer dia, per a un Xavi Hernández que no entén un Barça actual sense aquell migcampista llargarut, d’aspecte desmanegat, que un dia Pep Guardiola li va posar al darrere. “És el termòmetre de l’equip i a sobre és un líder brutal. S’ha vist també a la selecció, en què hi ha un equip amb ell i un altre sense ell”, ha dit el tècnic de Terrassa sobre un Busquets que va gestionar l’etapa de crítiques en silenci i que avui demostra ser el futbolista més dotat en un rol en què és indispensable tenir molta informació al cap i en què Xavi encara no ha trobat un relleu de la mateixa fiabilitat. Ho ha intentat amb Frenkie de Jong, molt més dinàmic en els seus moviments, i encara no s’ha atrevit amb Nico González, a qui molts entrenadors de la Masia veuen aplicant el difícil art del migcentre.

Busquets és avui capità i cervell del Barça, Modric fa anys que és arquitecte i motor en un mateix cos del Real Madrid. El migcampista de Zadar, víctima de la guerra dels Balcans, forjat en un dels millors planters del món com és el del Dinamo de Zagreb i acabat de consolidar amb la samarreta del Tottenham, viu la seva desena al Real Madrid. Ara va renovant d’any en any, per allò que ja ha entrat en la fase final de la seva carrera. El seu futbol, però, no intueix final. “És que cada any que passa està millor. A vegades li dic «descansa una mica, no»?”, bromejava aquesta setmana en declaracions a la Ser el migcampista Fede Valverde, que tot i estar en un gran nivell, té difícil inserir-se en un mig del camp en què el croat, al costat de Toni Kroos i de Casemiro, han fet dinastia. Pletòric en l’eliminatòria contra el PSG, amb una assistència de geni a Karim Benzema en un dels gols i deixant per a la posteritat alguna cursa guanyada a Leo Messi, Modric continua escrivint una història de constància a un nivell indiscutible.

Resistents tots dos, capaços de jugar la majoria de partits sense descans setmana rere setmana i temporada rere temporada, Busquets i Modric s’enfronten, a més, en un any en què a l’horitzó hi ha un esdeveniment important com és el mundial de Qatar, la que serà per a tots dos la quarta experiència mundialista. Campió en la seva primera participació el 2010, Busi ho fa com una peça indiscutible per a Luis Enrique i després que alguns dels seus companys de viatge com Gerard Piqué hagin fet un pas ja al costat, una situació similar a la que viu Modric, que després de ser subcampió a Rússia 2018 va veure com el seu company de batalles Ivan Rakitic decidia deixar la selecció. Per a Busquets i per a Modric, però, la caducitat la marca el joc, i aquest encara no els ha abandonat.