Interessa. També agrada, diverteix i emociona. 91.553 persones van omplir el Camp Nou per gaudir del Barça-Madrid de Champions i per establir un nou rècord d’assistència superant les 90.195 de la final del mundial del 1999 al Rose Bowl de Pasadena. 91.553 persones que van deixar en evidència qui encara es nega a reconèixer que el futbol femení interessa. Evidentment que interessa. Només cal que cadascú posi un granet de sorra per donar-li la visibilitat i les facilitats que es mereix. Es tracta de creure-hi i apostar-hi, i el Barça ho ha fet. Des de la professionalització, l’any 2015, fins a ser campió d’Europa. Ha crescut, a més, a partir d’un ADN que enganxa. Ho diuen les mateixes jugadores: no és el que s’ha guanyat, sinó com. I el com d’aquest Barça enamora. El Camp Nou va ser una autèntica festa. L’afició va estar bolcada des del primer moment, prenent-se aquest nou clàssic del futbol com si fos un clàssic dels de tota la vida. La gent no va fallar a la crida: ni el resultat de l’anada ni l’amenaça de pluja van minvar les ganes del culer de participar d’una fita històrica.

Jonatan Giráldez va decidir apostar per la mateixa fórmula que tan bé li va funcionar en la segona part del partit d’anada. El tècnic gallec va sacrificar Andrea Pereira i Leila Ouahabi per introduir Irene Paredes i Clàudia Pina, i va deixar tot el carril esquerre a Fridolina Rolfö. Pina va trucar a la porta de la titularitat amb la seva actuació i el seu gol al Di Stéfano, i Giráldez la va premiar amb un lloc en l’onze. De la versió del Madrid de l’anada, ni rastre. Aquest cop va ser el Barça el que va sortir a mossegar i va ofegar el conjunt d’Alberto Toril en la sortida. Que l’equip estava endollat i extramotivat era més que evident, lluitant cada pilota com si els anés la vida i això el públic ho agraïa. Més es va animar l’estadi amb el primer gol. En el minut 8, una centrada de Mapi León des de la dreta es va anar tancant, va agafar direcció a porteria i va sorprendre Misa, que va calcular malament la sortida.

El Madrid no veia la pilota, però en la primera circulació amb cara i ulls va tenir massa premi. La centrada d’Olga Carmona va impactar a la mà de Paredes dins l’àrea i l’àrbitra, Stéphanie Frappart, va assenyalar penal. Tot i que Sandra Paños va endevinar el llançament de Carmona, la pilota va anar tan ajustada al pal que va significar l’empat (16’).

Si la igualada era massa càstig per al Barça, l’inici del segon temps encara ho va ser més. Tot just als dos minuts, Claudia Zornoza va inventar-se un xut des de pràcticament el mig del camp aprofitant que Sandra Paños estava avançada per posar al davant el conjunt blanc al Camp Nou. La reacció de l’estadi i de les jugadores va ser de 10 i immediata. Aitana Bonmatí va dir prou i va encendre la metxa de la traca final, que encara s’havia de veure damunt la gespa. La 14 blaugrana, amant de l’estil cruyffista, va empatar després d’una jugada individual (52’). Va celebrar el gol petonejant l’escut per deixar clar que ni tots els diners del món que li poguessin oferir eren suficients per marxar i que el millor lloc on pot ser és a Barcelona. Per això va renovar.

L’eufòria es va desbordar tres minuts després amb el golàs de Clàudia Pina, que va donar la raó a Giráldez. El Barça era un animal desbocat en atac i encara van caure dos gols més. El primer, d’Alèxia (62’), que no podia faltar en una cita com aquesta. El Camp Nou va respondre corejant el nom de la Pilota d’Or. Hansen va culminar la maneta que el públic demanava (70’).

El Barça és a semifinals per quart any consecutiu. Joan Laporta va prometre que aquest partit també es jugaria al Camp Nou. Pot tornar a ser una festa blaugrana. La nova era ja és aquí. Que tothom obri els ulls o es perdran tot un espectacle.