El Barça va saber sobreviure a Alemanya quan pitjor ho estava passant, i va ser capaç d’endur-se un empat que el deixa en molt bona posició per sentenciar l’eliminatòria al Camp Nou la setmana vinent. El magnífic gol de Ferran Torres va ser summament important perquè durant força minuts els fantasmes del passat de les pitjors nits europees van sobrevolar la ment dels jugadors del Barça. Va ser un exercici de supervivència que va durar uns 60 minuts. No va ser fins aleshores quan l’equip va saber aconseguir el control d’un partit tremendament incòmode per als barcelonistes. Potser ja li anirà bé, a l’equip, aquest toc d’atenció després d’unes setmanes en què tot han estat elogis i s’ha donat la recuperació futbolística del grup per feta. Bona part del camí sí que s’ha fet, però el retorn a Europa ha servit per recordar al Barça que encara li queda molta feina a fer. Sí que fa la sensació que lluny de casa l’Eintracht potser no serà un rival tan perillós, però faran bé els de Xavi de no refiar-se’n, perquè els alemanys no tindran més remei que sortir a guanyar, i com es va veure és un equip poderós físicament i amb un joc intens i ràpid, capaç de complicar la vida a qualsevol.

Una sèrie de jugadors portaven força desgast a les cames, i Xavi va entendre que era un bon moment per fer alguns retocs en l’equip, pensant també que el calendari fa pujada. Un canvi per línia respecte de l’ultim duel, amb Araujo ocupant el lateral dret, Gavi d’interior en el lloc de Frenkie de Jong i a l’extrem Adama va reemplaçar Dembélé. Però la posada en escena blaugrana no va ser l’esperada. Es van veure totalment sorpresos per un Eintracht de Frankfurt molt més intens i que va aconseguir portar el partit al seu terreny. El Barça no es va trobar mai còmode en el primer temps perquè no va poder imposar el seu joc. Imprecisions, nervis, pèrdues de pilota, i la sensació que no jugaven tranquils en cap moment. I ja se sap que quan el Barça no pot aconseguir el control, acostuma a patir.

I durant molts minuts ho va fer. Potser els alemanys no ho van traduir en una allau d’ocasions, però la sensació de perill la provocaven en qualsevol contraatac o transició en què podien córrer. L’Eintracht era capaç de situar molts jugadors en els seus atacs i el replegament del Barça no era del tot bo. L’ocasió més clara va tenir-la Sow, que va fallar tot sol pràcticament des del punt de penal, quan la rematada amb l’interior del peu va marxar-li fora. Els de Xavi no sabien com trobar Pedri, el seu millor futbolista, que va estar molt ben marcat i controlat per l’Eintracht, ni tampoc Gavi podia rebre amb comoditat. I quan podia arrencar, era objecte de faltes que l’àrbitre no xiulava. El jove blaugrana va acabar desesperat, perquè entre la filosofia de deixar jugar i no xiular res hi ha un abisme. La permissivitat va fer treure de polleguera el jove del planter. A Xavi també se’l va veure molt nerviós a la banda, per l’arbitratge, per discussions amb el tècnic rival, però segurament més perquè veia com el seu equip era superat i no hi podia trobar solucions. Impotència pura.

A més a més, l’equip va perdre Piqué per molèsties a l’adductor –li faran més proves per saber l’abast de la lesió– i en el seu lloc va entrar Lenglet. Si en defensa estava exigit, en atac el Barça no trobava la tecla ni per les bandes, on Ferran va començar bé amb un gran xut que a punt va estar de ser gol, però que va anar desapareixent amb el pas dels minuts, i Adama des de la dreta no aconseguia acabar amb èxit les jugades. Aubameyang tampoc podia participar gaire, i l’única que va tenir va acabar al lateral de la xarxa.

I va tenir sort el Barça que el VAR va fer rectificar l’àrbitre en una jugada en què havia xiulat penal de Busquets per no marxar a darrere en el marcador ja en el primer temps. Com en anys anteriors i com feia mesos que no es veia en el Barça de Xavi, l’Eintracht jugava amb una marxa més i als blaugrana només els tocava resistir.

Però el gol alemany s’intuïa. I no tardaria gens a arribar. Ho va fer tot just començar la segona meitat, quan Knauff va engaltar des de la frontal una rematada amb l’exterior que va anar a parar a l’escaire. Lindstrom va perdonar el segon abans que el Barça decidís fer un cop sobre la taula i començar a reaccionar per no complicar-se més la vida.

Va coincidir amb l’entrada en el partit de Dembélé i Frenkie de Jong, dos canvis decisius perquè van participar en el gol de l’empat, que va ser una autèntica meravella. Dembélé va passar-la a De Jong, aquest va fer una doble paret amb Ferran, que va definir de manera perfecta des de dins de l’àrea. El gol va asserenar el Barça i va ser un cop molt dur per a l’Eintracht. No es pot dir que els blaugrana passessin a dominar el partit ni que els alemanys abaixessin els braços, però sí que van fer un lleuger pas enrere. I per una falta sobre Pedri, Tuta va veure la segona groga i va deixar el seu equip amb deu. El Barça podia respirar, ja que que tenia l’oportunitat de jugar els últims deu minuts del partit amb avantatge.

Amb un home més, el Barça sí que va agafar les regnes i va buscar un segon gol que li donés pràcticament l’eliminatòria, però aquest no va arribar. Potser li va faltar una mica més d’ambició per anar a buscar definitivament el partit. Tocarà guanyar a Barcelona. El Camp Nou decidirà.