Una mitja melena recollida en una cueta, afaitat pels costats i amb aquella sensació de viure permanentment entre una aturada inversemblant i un gol evitable. Fins i tot en algunes declaracions, Jeremías Ledesma (Pergamino, Argentina, 1993) accentua la sensació de ser un porter poc ortodox. En una entrevista al Diario de Cádiz, va arribar a assegurar que un dels seus somnis seria llançar-se en paracaigudes i que, si no hagués estat porter, el seu ofici hauria estat el de militar. Però la seva realitat ha acabat sent viure sota els pals, aquella posició en què sempre es reclama una certa bogeria i que sembla feta a mida per a un Ledesma que ostenta virtuts i defectes d’alguns porters que són alhora compatriotes seus, gent de personalitat, capaç de conviure amb l’errada i de dignificar l’ofici amb un estil molt propi, a vegades allunyats dels traços més acadèmics. Així, aquest porter nascut a Pergamino, a 110 quilòmetres al nord-oest de Buenos Aires, i forjat en un dels dos gegants de la ciutat de Rosario, el Rosario Central, ha estat capaç de conquerir l’afició de la sempre simpàtica afició del Cadis en el seu retorn a primera divisió després de 14 anys d’absència. Sobre les espatlles de Ledesma pesa la llosa de ser el tercer porter més golejat del campionat, només superat per Fernando Pacheco (Alavés) i per Luis Maximiano (Granada). Sobre la seva consciència, però, descansa també el fet de ser el tercer porter que més intervencions ha hagut de fer en tot el campionat, tan sols per sota del mateix Maximiano i de l’espanyolista Diego López. Aquest curs, a més, ressona encara una actuació portentosa al Santiago Bernabéu que va permetre al Cadis, encara amb Álvaro Cervera a la banqueta, puntuar a Chamartín després de tres dècades sense fer-ho. Una fita que se suma a la victòria del curs passat també a Madrid, encara que a Valdebebas, i a la victòria al Nuevo Mirandilla contra un Barça frustrat, en un partit en què Ledesma, evocant indirectament la rivalitat entre el Rosario Central i el Newell’s Old Boys, va negar a Leo Messi el gol en un parell de faltes des de la frontal de l’àrea. “Jeremías és un tipus molt fort de cap, guanyador. En això té perfil d’equip gran”, assegura Hernán El Rifle Castellanos, que va ser el seu entrenador de porters durant gran part de la seva etapa en el club de Rosario, en què va conquerir la copa Argentina. “A mi no m’estranya que en el futbol espanyol hagi tingut aquesta capacitat de destacar –continua Castellanos–, ja que, per mi, era un plaer entrenar-lo per l’autoexigència que tenia; t’aixecava el nivell dels entrenaments. A més és un porter tècnic i molt potent”, sentencia sobre un Jeremías Ledesma que, a la seva manera, s’ha fet un nom en la lliga, a què va arribar fa dos estius sent pràcticament un desconegut. I tot i jugar en un equip que lluita per objectius humils, la seva contribució li ha valgut guanyar-se alguna convocatòria de Leonel Scaloni per a la selecció absoluta de l’Argentina i per jugar també els Jocs Olímpics de Tòquio. Conegut afectuosament com a Conan, tant a la seva Pergamino natal com ara a la Tacita de Plata, Ledesma va elevar la seva figura al Bernabéu i ara trepitja el Camp Nou per segona vegada amb la intenció d’esgarrapar algun punt, com ja va aconseguir la temporada passada.