L’aliança del nord

Tots dos, Ale­xan­der Isak (Solna, Suècia, 1999) i Ale­xan­der Sor­loth (Trond­heim, Noru­ega, 1995), for­men part de la mateixa família de davan­ters, una tipo­lo­gia que en el fut­bol modern va molt bus­cada. Tots dos impo­nents física­ment, per sobre del metre noranta (1,92 el suec i 1,95 el noruec), con­di­men­ten la seva cor­pulència amb una har­mo­nia de movi­ments que els per­met aco­blar-se a diver­sos regis­tres del par­tit. Dis­pu­tar pilo­tes divi­di­des amb cen­trals d’evi­dent vigor defen­siu i al mateix temps viure con­nec­tats amb el mig del camp, amb tècnica sufi­ci­ent per tor­nar una paret, per gene­rar en espais reduïts i per ata­car l’esquena de les defen­ses amb des­mar­ca­des. Forts i potents, tècnics i intel·ligents, els dos gegants arri­bats del nord d’Europa s’han ajun­tat al Reale Arena per posar tot el seu fut­bol a dis­po­sició d’un dels equips més sug­ges­tius del cam­pi­o­nat de lliga i que està tro­bant en els dos ata­cants escan­di­naus la res­posta justa en un moment més que deli­cat, en què Mikel Oyar­za­bal ha hagut d’ajor­nar la seva jerar­quia a causa d’una greu lesió al genoll. Obli­gat a reto­car tàcti­ca­ment l’equip, Ima­nol Algua­cil ha aca­bat tro­bant en un 4-4-2 en rombe una versió reco­nei­xi­ble de la seva Real Soci­e­dad i que sobre­tot està poten­ci­ant la lli­ber­tat dels seus dos ata­cants. Un, Isak, ja havia demos­trat a Sant Sebastià tot el seu poten­cial. L’altre, Sor­loth, cedit pel Leip­zig fins a final de tem­po­rada, estava encara en dèficit amb la con­fiança d’un club basc que el va esco­llir a ell després de la venda de Willian José al Betis i de la des­a­for­tu­nada lesió de Car­los Fernández. En la recta final de la seva estada a Sant Sebastià, però, el punta nas­cut a Trond­heim i for­mat en el Rosen­borg està jus­ti­fi­cant l’aposta.

Sor­loth, que s’ha dei­xat con­que­rir per la capi­tal de Guipúscoa més enllà del fut­bol de la Real Soci­e­dad, fins al punt de can­viar els seus hàbits d’ali­men­tació. “Abans no men­java peix i ara ho faig sense parar. Aquí els res­tau­rants són increïbles”, ha expo­sat en una entre­vista al diari Noti­cias de Gui­puzkoa, comença a tro­bar les sen­sa­ci­ons que bus­cava en una car­rera que, als seus 27 anys, no ha tin­gut gaire esta­bi­li­tat ni tam­poc con­tinuïtat. Des que va dei­xar el Rosen­borg, un any a Noru­ega (Bodo/Glimt), dos a Holanda (Gro­nin­gen), mig a Dina­marca (Midtjy­lland), un i mig a Lon­dres (Crys­tal Palace), mig a Bèlgica (Genk), un a Tur­quia (Trab­zons­por) i un a Leip­zig abans d’ater­rar a Euskadi. Anys d’enorme pro­duc­ti­vi­tat gole­ja­dora amb d’altres de to més gris. Salts enda­vant i enrere que no li han permès arre­lar enlloc. Ni tan sols en el Trab­zons­por, on mar­car 24 gols en 34 par­tits i gua­nyar la lliga van pre­ci­pi­tar el seu adeu cap a la Bun­des­liga. Ni tan sols l’allau de mis­sat­ges dels afi­ci­o­nats turcs dema­nant el seu retorn van poder fer-ho rea­li­tat. Més aviat el con­trari, Sor­loth va haver de dema­nar als afi­ci­o­nats del Trab­zons­por que dei­xes­sin de dema­nar-li que tornés perquè li col·lap­sa­ven el telèfon (una foto seva a Ins­ta­gram va rebre 3,2 mili­ons de comen­ta­ris).

Tant el punta noruec com Isak tenen l’experiència prèvia de no haver acon­se­guit plas­mar tot el seu poten­cial en la Bun­des­liga. Con­tra tot pronòstic, després d’haver estat una aposta con­vençuda de la casa Red Bull, Sor­loth no va acon­se­guir el curs pas­sat omplir el buit que havia dei­xat Timo Wer­ner en l’equip. Anys enrere, sent encara massa jove, Isak tam­poc va poder con­ver­tir-se en un d’aquells pro­jec­tes que el Borus­sia Dort­mund cata­pulta cap a l’elit. De fet, la Real Soci­e­dad va haver-lo de pes­car després d’una cessió al Willem II en què sí que va poder ren­dir amb con­tinuïtat.

Tot i haver bai­xat les seves pres­ta­ci­ons pel que fa a gols res­pecte del curs pas­sat, Isak s’ha con­ver­tit des de la seva arri­bada en una peça sem­pre esti­mu­lant en l’engra­natge d’Algua­cil. Fins al punt d’atraure l’interès de clubs més potents. Però con­tra tot pronòstic, el davan­ter de Solna, en plena Euro­copa, va deci­dir reno­var el seu con­tracte fins al 2026 ele­vant la seva clàusula fins als 100 mili­ons d’euros. “Aquí soc feliç”, va sen­ten­ciar. De futur més incert, ja que ha de tor­nar el 30 de juny a Leip­zig i amb rumors que el Besik­tas tin­dria un gran interès a incor­po­rar-lo, Sor­loth ha alçat la veu quan pot­ser ja pocs l’espe­ra­ven per con­ver­tir-se en una de les armes esmo­la­des en la lluita d’aquesta tarda con­tra el Barça en una visita sem­pre com­pli­cada, aquesta vegada amb una pare­lla d’ari­ets nòrdics que han començat a sin­to­nit­zar el mateix canal.