El Barça de Xavi no es troba. En les darreres setmanes, l’equip s’ha perdut, allunyat d’aquella estimulant versió que havia exhibit durant els mesos de febrer i març, impulsat pel treball de l’entrenador, els fitxatges d’hivern i la recuperació de peces, que va tenir com a punt culminant la golejada en el clàssic al camp del Real Madrid i la convincent victòria contra el Sevilla al Camp Nou. Des d’aleshores, la deriva és inquietant; eliminat per l’Eintracht de Frankfurt en l’Europa League, una victòria al feu del Llevant en l’últim minut i una altra al de la Real Sociedad gairebé de miracle, i dues desfetes a casa, contra el Cadis i el Rayo Vallecano ahir, conjunts que lluiten per la permanència. És, de fet, la desfeta d’ahir un fet històric, ja que per primer cop el club culer encadena tres derrotes al seu feu.

Tot oferint una versió mediocre contra els de Vallecas, els blaugrana van malbaratar una ocasió perfecta per recuperar sensacions i encarrilar la classificació per a la propera edició de la Champions League. Ja amb els mateixos partits que tothom –el d’ahir era un ajornat que cuejava des del gener–, el grup continua superant de 6 punts el cinquè, quan en falten 15 per disputar-se, els mateixos que el separen del Real Madrid, que podria proclamar-se campió la propera jornada contra l’Espanyol al Santiago Bernabéu.

El Rayo, doncs, va confirmar el que s’entreveia ser, un rival molt ingrat per al Barça, ja que es caracteritza per la pressió alta que exerceix i perquè transita ràpid, dos atributs que, per separat, van complicar-li la vida contra la Real Sociedad, el primer, i contra l’Eintracht de Frankfurt, el segon. La combinació li va fer mal al conjunt culer, que va tenir molts problemes.

Amb la pilota li va costar una barbaritat superar la primera línia de pressió dels visitants, amb Araujo i Eric, poc inspirats, i no va aconseguir traslladar-se a camp rival amb avantatge. Fins i tot, en la primera part, va intentar en algun moment que Ter Stegen fos el tercer central, per tenir superioritat i poder sortir amb pulcritud, però no hi va haver manera de fer arribar la pilota ni a Busquets ni als interiors, Frenkie de Jong i Gavi, que, d’altra banda, tampoc van estar massa fins quan se’ls va trobar, sobretot el neerlandès, que va protagonitzar una actuació nefasta. Tampoc utilitzant la carta d’Aubameyang, la clàssica del tercer home d’aquest Barça de Xavi, quan baixa per descarregar i connectar amb un migcampista, va poder-ho fer.

L’encallada va ser considerable, i tampoc cap futbolista en el pla individual va rebel·lar-se davant la situació. En aquest sentit, la baixa de Pedri, un jugador a qui no li crema la pilota, que no s’amaga i es fa sentir, és molt sensible, ja que en contextos com el d’ahir en què el col·lectiu no rutlla és capaç de pesar i transcendir en el joc per ell sol, cosa que ningú va fer. Potser Dembélé, amb alguna cursa i algun eslàlom, com acostuma, més efectista que efectiu, mal finalitzats.

Li va tocar remar a l’equip local des del principi, a més, ja que l’inici va ser fatal, amb la diana d’Álvaro García (7’) que va ser determinant. No li va funcionar res al Barça, impotent, sense idees, però malgrat tot va poder empatar en aquest primer acte, amb dos xuts de Jordi Alba i Gavi que van estavellar-se al pal.

Després del descans, va intentar, sense èxit, millorar Xavi la sortida de pilota amb Lenglet. El joc va continuar igual, sense que els interiors tinguessin incidència, i quan això li passa a aquest Barça no té gaires més respostes. Sí que van donar una volta de cargol l’entrada de Memphis, actiu i dels pocs que van rebre alguna vegada entre línies, i Adama i Luuk de Jong, amb els quals es va canviar el pla a la simplicitat de la centrada a l’àrea per buscar la rematada. Així es van produir situacions de gol: dues de Memphis, una altra d’Adama i dues també de Dembélé, però no hi va haver encert davant d’un Rayo que va passar-se gran part del matx interrompent i buscant que no hi hagués ritme, fet que va fer desesperar l’equip i també el Camp Nou, que va acabar reclamant un penal sobre Gavi, que va semblar clar, encara que ni l’àrbitre ni el VAR el van veure. Mal moment per al Barça, en procés de construcció i ficat en un sotrac important.