Ara sí, el Barça pot comprar els bitllets cap a Torí. Les blaugrana disputaran la tercera final de la Champions en els darrers quatre anys. El conjunt de Jonatan Giráldez va classificar-se el dia que va estar més desconegut de tota la temporada. No sempre es pot guanyar i no sempre es pot ser superior. Els equips grans també han d’estar preparats per a això, per patir quan fa falta i per remar contra corrent. Aquestes jugadores han acostumat l’afició a una superioritat insultant en gairebé totes les competicions i li han fet pensar que són imparables. El més normal és perdre de tant en tant, no guanyar partit rere partit. Les alemanyes van frenar la ratxa triomfal de 40 victòries en 40 partits del Barça i van deixar el conjunt culer sense marcar. Curiosament, l’última vegada que les blaugrana no van veure porteria va ser contra el Wolfsburg en les semifinals del 2020. Aquell dia es va classificar el conjunt alemany, ahir el Barça tenia la feina feta i la falta d’efectivitat ofensiva no les va penalitzar per assolir l’objectiu de Torí. La primera derrota ha estat la menys important.

El partit no va tenir res a veure amb el de l’anada al Camp Nou. Giráldez i Paños havien avisat que les alemanyes eren un equip fort a casa: només el Juventus l’ha guanyat. El Wolfsburg va aprendre dels errors i va canviar el plantejament defensiu de cap a peus i va abandonar la marca individual i la pressió avançada que va generar tants espais al Barça. El conjunt alemany va dibuixar un 4-3-3 en atac, amb Pajor com a novetat en punta, però introduïa una cinquena futbolista a la línia defensiva quan el Barça tenia la pilota. Això va barrar el pas a les extrems blaugrana, Crnogorcevic i Hansen, i també a Rolfö. Giráldez va repetir el mateix onze titular que tan bé va jugar a Barcelona.

Tot i aquest guió, el Barça va viure una primera part força plàcida. L’equip de Tommy Stroot va avisar en una rematada de Wassmuth i va tenir la més clara a les botes de Roord, la golejadora del Camp Nou, però Paños va aturar sense problemes la rematada de la migcampista neerlandesa. El fet és que el Wolfsburg, que volia marcar aviat, no va assetjar l’àrea blaugrana i va ser el conjunt de Jonatan Giráldez qui va tenir les oportunitats més clares i Crnogorcevic va fregar el 0-1 amb un xut massa fort i alt des del punt de penal a les portes del descans.

Tot va canviar en el segon temps. Les alemanyes van guanyar el pols al Barça després del descans. El conjunt blaugrana va desaparèixer del Volkswagen Arena amb pèrdues, imprecisions i dificultats per arribar a camp contrari. I els dos gols encaixats ho van corroborar. Primer va ser Wassmuth qui en el 47’ va sorprendre des de la frontal amb un fort xut amb la cama esquerra. El gol va esperonar el Wolfsburg, i encara més quan en el 59’ va fer el segon. Roord va tornar a batre Paños amb un xut llunyà i ajustat aprofitant una pèrdua en la sortida de Marta Torrejón. El Wolfsburg i el Volkswagen Arena –amb rècord d’assistència– s’ho van creure. Les alemanyes van fer un pas endavant i van abocar jugadores en atac. Jonatan Giráldez va moure la banqueta per intentar calmar el partit, totalment descontrolat, amb l’entrada d’Oshoala i Mariona. El Barça, tot i patir en certs moments, va fer el més important: frenar l’embranzida local quan el segon gol podria haver generat dubtes.

Amb el xiulet final l’alegria va ser continguda. Un equip tan competitiu i que sempre busca l’excel·lència acabava de perdre després d’una quarantena de partits assaborint sempre el dolç sabor de la victòria. No va ser fins que les jugadores es van dirigir cap al sector on hi havia un gruix d’aficionats, que no es van alliberar tímidament. Es mereixien fer-ho. Tornaran a jugar una final de la Champions i ho podran fer davant un públic que ja fa dies que s’està mobilitzant per fer costat a l’equip. Andiamo, culers. Torí espera. El Lió, també.