El Barça fa anys que busca un suplent o un recanvi de futur de garanties per a Jordi Alba. Encara estem en aquesta fase. Que si Marcos Alonso, que si Grimaldo, que si Javi Galán... Fa temps també que hi ha una societat secreta a WhatsApp que agafa els vídeos dels grans errors defensius i en algunes passades del jugador, i els escampa a tots els contactes per crear un efecte viral. No cal que Xavi tingui el Pegasus per espiar-nos. Deu ser-ne conscient. I el jugador també.

Dit això, és cert que amb Xavi a la banqueta el jugador ha corregit algunes coses. Tampoc li podem demanar ara que sigui Maldini, però el golàs d’ahir confirma la rellevància del jugador fins i tot en l’era post Messi, amb el qual va formar aquell duo pràcticament imparable al Camp Nou, sobretot en l’etapa de Valverde. Com Alves, que és un fals migcampista més, el jugador de l’Hospitalet cada vegada s’incorpora més a la zona ampla per ajudar en la creació i tapar forats. Contra el Betis, Canales, Juanmi i Fekir van obligar-lo a un sobreesforç en aquest sentit.

En la segona part el jugador es va fer un cop fort i quan Lenglet ja tenia un peu i mig al camp per substituir-lo va fer un gest d’espereu, espereu que ara vinc. I sort que Lenglet –sempre millor a la banqueta que al camp– no va saltar a la gespa. Alba va assistir al golden boy Ansu Fati, que també mereixia aquest espai d’avui, feia el 0-1. Va fer mala cara en l’empat de Bartra, però en els minuts finals, com els seus companys, va llançar-se a l’atac per buscar el gol de la victòria. Ja sabem que és el Madrid qui té la fama de marcar gols en el temps afegit, però no oblidem les dianes de Luuk de Jong a Cornellà-El Prat i al Ciutat de València.

Quan Alba va veure venir la centrada d’Alves, que aquesta setmana ha fet 39 anys, va veure-ho clar. Contra l’Atlético ja va mostrar que la seva esquerra pot ser un canó quan convé. El Barça ja és a la Champions. Sempre, és clar, que no tinguem Superlliga.