Va recordar altres temps la celebració de la diana de Jordi Alba al minut 94 sobre la gespa del Benito Villamarín, on va certificar matemàticament la seva presència en la propera edició de la Champions League. I és que va embogir el Barça amb el postrem gol del lateral esquerre, un golàs per ser exactes, en l’última jugada del partit, que va acabar festejat en una pinya a la banqueta, amb jugadors de camp, suplents, Xavi i membres del cos tècnic, eufòrics, abraçant-se, amuntegats, cridant i saltant. Respira l’equip ara, a qui li va resultar un alliberament sumar ahir al feu del Betis els tres punts que li serveixen per lligar l’últim repte que li quedava en la temporada, un objectiu de mínims, ser en la màxima competició continental de clubs. Ara hauria d’intentar quedar subcampió per ser el curs vinent en la supercopa , en la qual segur que participarà el Betis, flamant campió de copa i que va rebre passadís dels culers just abans de l’inici d’un matx en què l’equip orientat per Xavi va tornar a mostrar una versió no gaire convincent.

Segueix sense trobar aquell joc el Barça, perdut des de la lesió de Pedri, ja fa més d’un mes. No aconsegueix combinar a tres quarts de camp, entre la línia dels pivots i els centrals rivals amb els seus interiors l’equip blaugrana, i sense això li costa molt trobar altres arguments per generar al grup blaugrana. No estan sent capaços Frenkie de Jong ni Gavi de rebre en aquestes posicions, de ser transcendents amb la pilota, ahir tampoc van fer-ho, i l’equip queda abocat així a la inspiració dels seus homes de banda, ahir Dembélé i Memphis, amb Ferran Torres en punta, i que cap d’ells no van estar especialment fi. Sí que va estar actiu Dembélé per la dreta, que va acaparar el joc i va crear situacions, totes, com sempre, mal finalitzades amb una mala decisió, amb una centrada imprecisa o amb una rematada a fora. Memphis és el que va fer coses més interessants, però sense gaire continuïtat, mentre que Ferran Torres, de davanter centre la majoria del matx, va tornar a participar poquíssim i signar una actuació decebedora.

D’aquesta manera, poc productiu va ser el trident ofensiu blaugrana en un primer temps en què hi va haver moments per a tots dos equips i en què tots dos van estavellar-se al pal. Primer el Barça, via Araújo a la sortida d’un córner, va topar amb el travesser i Rui Silva, que va entrar a mig partit pel lesionat Claudio Bravo. Després va ser el Betis, amb un xut de Guido Rodríguez des de la frontal, que també va tocar la fusta de la porteria defensada ahir per un solvent Neto, substitut d’un Ter Stegen de baixa per problemes estomacals.

No va ser fins a l’entrada en la segona part d’Ansu Fati, un futbolista amb estrella, que va canviar el guió el Barça. L’atacant és especial, té un talent en els últims metres que tenen els escollits, intimida només ser-hi, i es va fer sentir aviat sobre la gespa. Va entrar a la recta final (75’) i 1 minut i 17 segons després ja havia marcat. El 10 (76’) va recollir una pilota fora de l’àrea i amb un xut que li va sortir mossegat va avançar l’equip blaugrana.

Poc però els va durar l’alegria als de Xavi, poc fiables al darrere, amb una línia defensiva que sustenta Araújo i en què Dani Alves va tenir ahir molts problemes en la seva zona. Una innocent falta comesa pel veterà brasiler, que aquesta setmana va fer 39 anys, la va centrar Fekir, i Bartra (79’), tot sol, va rematar de cap per establir la igualada de nou. I s’encaminava l’enfrontament a l’empat, fins que Jordi Alba (94’) va aparèixer al darrer sospir per empalar una volea sensacional en una centrada de Dani Alves, que cap endavant va millor, i permetre al Barça mirar, ja, cap al futur.