Ansu Fati (2002, Bissau) és la reencarnació del rei Mides. Tot el que toca es converteix en or. Però aquesta riquesa incontestable va acompanyada d’una maledicció que tots coneixem, i ell el primer: un reguitzell de lesions des del seu debut en el primer equip que encara no fan fora del tot aquests núvols de tempesta que han acompanyat la seva trajectòria.

Les estadístiques no ens expliquen mai tota la veritat sobre un jugador, però en el cas d’Ansu animen a pronosticar que el dia que el jove davanter tingui continuïtat serà un depredador de l’àrea. Aquesta temporada, també maleïda, la seva mitjana ja s’enfila per sobre del gol per partit (1,1), després que l’anterior ja s’acostés a marcar un gol pràcticament cada 90 minuts. Són números, poca broma, que en la història moderna del club només ha signat Leo Messi (0,86). El davanter, a més, té un do de l’oportunitat innat i difícil de trobar. Després de cada reaparició, que malauradament n’hi ha hagut unes quantes, és capaç de trobar el gol amb la mateixa facilitat que el funcionari de bon matí posa la targeta per entrar a l’oficina.

Tres entrenadors

L’efecte màgic d’Ansu davant de les porteries rivals és aliè a l’entrenador que hi hagi a la banqueta. A la lliga ha jugat poc menys de 240 minuts i n’ha fet prou amb set rematades per clavar 4 gols. Koeman el va fer reaparèixer contra el Llevant i en el temps afegit va clavar el 3-0. Ja amb el neerlandès destituït, Sergi el va posar al camp del Celta, Ansu també va marcar, però es va tornar a trencar. Lesió muscular.

Després d’un temps molt prudencial de recuperació, Xavi, el tercer entrenador del Barça aquesta temporada, el va fer jugar a la Supercopa de l’Aràbia Saudita. Ansu va tornar a marcar en la seva reaparició el gol que va forçar la pròrroga contra el Madrid. Per fregar-se els ulls.Va arribar el partit de la copa a San Mamés i en una altra pròrroga, un esforç suplementari més, el jove davanter es va tornar a lesionar, aquest cop al bíceps femoral. Després d’una llarga discussió sobre la necessitat de passar per la sala d’operacions o de fer un tractament més conservador, Ansu i la família van preferir la segona opció, escarmentats pel llarg procés de recuperació de la lesió al genoll.

Després de gairebé tres mesos de baixa, Xavi va col·locar l’eterna esperança blaugrana uns minuts contra el Mallorca en la posició de davanter centre. Amb els precedents, gairebé va ser una sorpresa que no marqués en la seva reaparició, però dissabte contra el Betis només va necessitar dos minuts per clavar la pilota lluny de l’abast de Rui Silva.

El 12 de desembre del 2019 Ansu es va convertir en el jugador més jove que havia fet un gol a la Champions, el de la victòria del Barça al Giuseppe Meazza (1-2). La progressió va ser meteòrica. El jugador havia debutat uns mesos abans al Camp Nou amb només 16 anys, 9 mesos i 25 dies, el segon més jove en la història de fer-ho. Ja en la seva primera temporada en el primer equip va exhibir el seu olfacte pel gol, sobretot en la lliga (7), tot i la competència de jugadors com Messi, Suárez, Dembélé i Griezmann.