Dembélé és un futbolista imprevisible. Un dia pot firmar un partidàs i al següent passar desapercebut. Li falta aquesta regularitat que permeti al culer assegurar que la seva continuïtat és una bona decisió. El seu futur encara és incert. És un serial que ha viscut un estira-i-arronsa constant amb la intenció del jugador de continuar, la falta d’entesa amb el seu representant i la decisió del club de castigar-lo. Xavi volia apostar per ell i va començar a donar-li minuts. I el francès es va reconciliar amb l’afició contra l’Athletic amb un golàs i dues assistències.

S’acosta el 30 de juny, però ell, damunt la gespa, va a la seva. Que quan agafa la pilota la gent espera que passi alguna cosa, és evident. El francès té aquest punt elèctric que li permet canviar de ritme a una velocitat de vertigen i deixar assegut qualsevol defensa. El problema és que no sempre decideix bé en els metres finals i no acaba de ser desequilibrant. El francès només ha marcat dos gols en tot el curs. D’assistències, n’ha repartit moltíssimes (13), però les darreres setmanes, com el Barça, Dembélé no va estar fi. No li sortia absolutament res i li faltava clarividència. S’equivocava en l’última passada, en l’última decisió. Tot i això, Xavi ha continuat apostant pel francès i l’ha continuat defensant en cada roda de premsa quan ha estat preguntat per ell. “No tinc dubtes amb Ousmane. És un jugador diferencial”, va dir Xavi abans del duel contra el Celta. I ahir Dembélé va ser aquest jugador que marca les diferències, aquest extrem endimoniat que fa parar boig el defensa que té al davant. Aquest cop li va tocar Javi Galán, que probablement va somiar-lo. El francès va ser un corcó per la banda dreta i es va divertir assistint Memphis primer i Aubameyang, el seu gran amic, després. I encara va penjar alguna pilota més que no va trobar rematador. Va ser la versió bona. La que el culer voldria veure sempre.