No s’espera ja que en el que queda de temporada el Barça recuperi la versió que va abastar al mes de març. L’equip dirigit per Xavi, empetitit des de la lesió de Pedri, no flueix com va fer en aquella sèrie de golejades en què van destacar les assolides contra l’Atlético, el Nàpols i, sobretot, el Real Madrid. Ja sense objectius, més que lligar un subcampionat que li permetria disputar la propera edició de la supercopa, cosa que sembla encarrilada amb la victòria d’ahir contra el Celta (3-1), el grup culer està acabant el campionat amb el ganxo, competint, això sí, però lluny de les prestacions que se li pressuposen i que, de fet, va aconseguir mostrar.

Contra el conjunt gallec al Camp Nou va ser, doncs, un partit amb poca història. Sense Sergio Busquets ni l’esmentat Pedri, li va tornar a faltar molt de joc, al conjunt blaugrana, que va viure de la determinació d’Aubameyang, que va fer un doblet, i de les fogonades de Dembélé, ahir sí encertat en la decisió, autor de dues assistències, i de Memphis, que va marcar un gol, va donar-ne un altre i va provocar l’expulsió de Jeison Murillo (58’), que va sentenciar l’enfrontament.

Tot i això, era impossible presagiar el final plàcid del matx quan havien passat 20 minuts. I és que el Barça encara no havia trepitjat l’àrea rival, ni s’hi havia acostat pràcticament, tenia menys la pilota que el Celta, i tot plegat era un desgavell. En un onze sense els esmentats Busquets (sanció) i Pedri (lesió), Xavi va presentar un plantejament totalment diferent al que havia proposat fins llavors. Simplificant, el seu equip va dibuixar un 3-4-3 en rombe, format per Frenkie de Jong, d’àncora, Jordi Alba i Gavi, als costats, i Memphis, més endavant. No va funcionar. Els jugadors no van saber interpretar el que els demanava el seu entrenador, que probablement va buscar desarborar el contrincant generant una mena de caos controlat, ja que diversos jugadors van moure’s apareixent en zones inesperades, els quatre del mig van bellugar-se molt, potser massa, també Ferran Torres, que partia de banda esquerra va intentar anar per dins, i Dani Alves, central, va fer alguna pujada. Res, però, era harmònic, ni compassat, i tot plegat va resultar molt confús.

Conscient que la prova no va rutllar, Xavi va tornar a una estructura més recognoscible en la meitat del primer temps, posant línia de quatre al darrere, retornant Jordi Alba al lateral esquerre i amb Memphis, ajudant ara la medul·lar formada per Gavi i De Jong. I així, amb una mica més d’ordre, encara que sense gaire futbol ni arguments igualment, el Barça va obrir la llauna. Va ser Dembélé qui va crear l’acció en un dels seus espectaculars eslàloms marca de la casa que, aquesta vegada sí, va saber finalitzar; va rebre a la banda dreta, va fer una sotana a Javi Galán, va driblar Cervi i va començar una cursa que va acabar amb una passada de gol al punt de penal per a Memphis (30’). Després, el neerlandès va ser qui va donar el gol a Aubemayang (41’), després de picar a l’espai i rebre una passada de Jordi Alba. El gabonès va repetir després del descans (48’), ara amb assistència del seu amic Dembélé, que va tornar a culminar una carrera per la banda dreta amb èxit.

I si el Barça no va acabar d’estar fi, tampoc el Celta no va tenir el seu millor dia. Equip alegre, amb jugadors de talent com Iago Aspas, Denis Suárez o Brian Méndez, no va trobar la manera d’amenaçar i, de fet, les accions de més perill que va tenir van ser regals dels blaugrana en sortida de pilota. Tres de gruixuts en van fer els locals durant el duel, i un, entre una falta d’entesa important entre Ter Stegen i Araujo, que va desembocar en pífia compartida, Aspas (50’) va anotar la diana dels gallecs.

No els va servir de res, el gol, als visitants, ja que pocs minuts més tard es van quedar amb deu i ja no van poder-se ficar en el partit. El Barça, amb Riqui Puig sobre la gespa, que va organitzar el grup en un 4-3-3, i a qui li van anul·lar un gol, no va saber tampoc com sotmetre el rival i completar una golejada que semblava cantada vist el context. Ni amb l’entrada d’Ansu Fati i Luuk de Jong, que van animar una graderia culer que va marxar preocupada per l’ensurt d’Araujo, que va haver de ser evacuat del camp amb ambulància per una commoció després d’un xoc.