Barça

El somni d’una nena

Després de 18 anys al club, 516 partits a les espatlles i 17 títols aixecats, Melanie Serrano anuncia la retirada del futbol quan acabi el curs

La jugadora ha viscut a la pròpia pell el creixement del femení blaugrana

Aquella nena que jugava fa més de 20 anys a pilota pels carrers de Lebrija, el seu poble natal, mai s’hauria pensat que acabaria tocant el cel futbolístic algun dia. Melanie Serrano (Lebrija, Sevilla, 1989) vivia, com qualsevol petit o petita a qui li agrada el futbol, per jugar-lo a tothora i fantasiejava amb la possibilitat de ser professional, omplir estadis i aixecar títols, coses que en la majoria dels casos no passen d’això, d’il·lusions, que en el seu cas s’han fet realitat. “Mai m’hauria imaginat el que he viscut”, va dir entre llàgrimes, ahir, en l’acte del seu comiat, el dia que va posar punt final a un llarg camí, tortuós en alguns moments i estimulant en d’altres, però amb molt d’èxit al final.

I és que, 18 anys després d’arribar al Barça, Melanie ho deixa, penja les botes. “Sento que ja no aporto a l’equip el que li haig d’aportar i que no dono el nivell de joc necessari”, va argumentar la jugadora, una llegenda ja del femení blaugrana. Melanie ha passat més de mitja vida al club culer, al qual va aterrar amb 14 anys. Instal·lada a Blanes amb la seva família, amb la qual s’havia mudat des d’Andalusia, una trucada de l’aleshores director del futbol de la incipient secció femenina, Joanjo Estragué, li va canviar la vida. “Ella jugava al Blanes. La vaig anar a veure en un partit i en el primer quart d’hora ja vaig notar que era especial i que sobresortia per damunt de la resta”, explica a aquest diari Estragué. “Vaig tenir clar, tot i que tenia 14 anys, que seria jugadora pel primer equip, tenia qualitat de sobres”, diu el responsable del seu fitxatge. “Era a l’escola i recordo rebre la trucada d’un número molt llarg i em vaig pensar si havia de contestar. Al final, vaig respondre, i quan en Joanjo em va fer saber la notícia em vaig posar a córrer per tota l’escola cridant que el Barça em volia fitxar”, va rememorar ahir, a la sala de premsa de la ciutat esportiva Joan Gamper, plena a vessar, acompanyada per totes les seves companyes, el cos tècnic, i també del president, Joan Laporta.

Aterrar al Barça, però, va ser només un primer pas, dels molts que quedaven per fer. En aquella època, la secció i el futbol femení no era el que és ara. “Son la nit i el dia”, va dir la dorsal 5, que ha viscut en la seva pròpia pell el canvi que ha experimentat el femení blaugrana. Lluny, però ben presents, queden doncs aquells temps. “He passat de jugar en camps de sorra, d’entrenar-me a altes hores de la nit, de compartir camp amb quatre equips, de portar roba tres talles més grossa, a tenir un estadi propi, guanyar la Champions League i jugar en un Camp Nou ple amb més de 90.000 persones”, va rememorar orgullosa Melanie. “No recordo que faltés mai a un entrenament”, expressa Estragué, sobre una jugadora que, durant el trajecte, va passar per un descens de categoria que no li va fer desviar-se dels seus objectiu. “És l’exemple a seguir. Totes les noies que vulguin jugar a futbol s’hi haurien d’emmirallar perquè Melanie ho ha viscut des de baix, des que vam plantar aquella llavor, i no li han pujat els fums. És molt humil”, assevera l’exdirector del futbol femení blaugrana. “Melanie ha somiat i ha fet realitat els seu somnis”, conclou Estragué. “Per mi, el Barça forma part de la meva vida. Hi he crescut. Vaig començar que era una nena i ara marxo amb una família”, va assenyalar Melanie mirant amb complicitat la seva parella, Lara, també emocionada ahir en l’acte, amb qui té dues filles, Itzel i Natura.

Més de 500 partits

Lateral esquerre, Melanie és la futbolista amb més partits de la història del conjunt femení blaugrana, 516 n’acumula, amb l’última jornada de lliga diumenge contra l’Atlético, la final de la Champions League i les semifinals de la copa i una possible final en l’horitzó.

Pel que fa als títols, la jugadora n’ha aixecat 17; set lligues, set copes, dues supercopes i la Champions League. Podrien ser-ne 19, ja que hi ha les esmentades copa i Champions encara en joc. “He estat una privilegiada perquè m’he pogut dedicar al que més m’agrada, el futbol”, va dir Melanie, continuarà lligada al club: “No és un adeu. Melanie és Barça i Barça és Melanie.”

LA PROTAGONISTA

Mai m’hauria imaginat el que he viscut. He estat una privilegiada perquè m’he pogut dedicar al que més m’agrada, el futbol
La vaig anar a veure en un partit i en el primer quart d’hora ja vaig notar que sobresortia
Joanjo Estragué
EXDIRECTOR DEL FUTBOL FEMENÍ BLAUGRANA
Sento que ja no aporto a l’equip el que li haig d’aportar i que no dono el nivell de joc necessari
Melanie Serrano
FUTBOLISTA DEL BARçA
He passat de jugar en camps de sorra i de portar roba tres talles més grossa, a jugar davant 90.000 persones i guanyar la Champions

Continuarà lligada al Barça

Un cop pengi les botes, la futbolista va revelar que continuarà lligada al Barça, en un projecte del qual no va donar detalls. “Hi ha una persona indicada al club per dir què faré”, es va limitar a dir. “Estic il·lusionada. Ho vull fer tan bé com pugui amb els valors que el club m’ha ensenyat des que vaig arribar”, va assegurar. “Em deixaré l’ànima per fer-ho com més bé millor. Soc una persona lluitadora, treballadora, responsable, compromesa i fidel a uns colors, i en aquest projecte podré ensenyar tot el que he après en aquesta casa”, va declarar Melanie, a qui això precisament fa que no li preocupi el futur sense futbol, que li canviarà molt. “Ho trobaré a faltar, però continuaré vinculada al futbol i estaré bé”, va manifestar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)