La diferència entre sumar en un entorn en què es mul­ti­plica i ser irre­lle­vant en un con­text de divisió és segu­ra­ment la defi­nició gene­ra­lit­zada de l’afició quan pensa i valora Sergi Roberto, un com­ple­ment per­fecte en anys d’excedència fut­bolística i un fut­bo­lista lineal man­cat de rebel·lió durant els dies més infa­mes de l’última època. Dit d’una altra manera, Sergi Roberto ha estat com el sol­dat cres­cut en el moment que els vete­rans aga­fen pel coll l’ene­mic, però més tard s’ha ama­gat en la reti­rada quan els matei­xos vete­rans han deci­dit girar cua perquè más se perdió en Flan­des i tal dia farà un any. Així doncs, sal­vant les distàncies perquè Roberto té molta més enti­tat fut­bolística, Iván Igle­sias sem­blava el futur del dream team quan jugava al cos­tat de Lau­drup, i poste­ri­or­ment va ser vist com una de les cau­ses de la decadència al com­par­tir banda amb Kor­ne­iev: son juga­dors mar­cats per un entorn que no poden can­viar.

A par­tir d’aquí, no tindrà una tem­po­rada fàcil, pri­mer de tot perquè l’afició del Barça té certs tras­torns obses­sius amb les fílies i les fòbies difícils de dic­ta­mi­nar, Lars­son va caure bé només d’arri­bar a l’aero­port men­tre que a Rivaldo tens pro­ble­mes per tro­bar-lo al museu, i ara mateix, Sergi Roberto per­so­ni­fica injus­ta­ment el record dels dies gri­sos, com si Piqué, Alba, Ter Ste­gen, o Bus­quets, no hagues­sin estat titu­lars en cadas­cun dels ridículs euro­peus dels dar­rers temps.

Així doncs, la tem­po­rada de Roberto serà un resum de la tem­po­rada gru­pal, si l’equip fun­ci­ona gràcies a la capa­ci­tat de Xavi de tor­nar a ser el Xavi de la seva arri­bada, ell es mime­tit­zarà amb l’entorn per assu­mir el rol de com­ple­ment ideal, de faci­li­ta­dor de joves des de la bar­rera, però si el club segueix espor­ti­va­ment el camí del des­encís, ell sap que serà vist pel gran públic com un dels bocs expi­a­to­ris. En defi­ni­tiva, com li ha pas­sat sem­pre a en Sergi, la història del Barça serà la seva pròpia història, un dels mals endèmics dels cres­cuts a la Masia.