Barça

L’1x1 de Frank Bayer sobre els jugadors del Barça

Araujo. El Russell Crowe dels trapezistes

Les tries esco­lars dels noranta a edu­cació física tenien una estruc­tura comuna: la pri­mera selecció era pel com­pany talentós amb una habi­li­tat natu­ral per resol­dre els par­tits, i la segona era per la lle­ial­tat inne­go­ci­a­ble, pel sacri­fici per­ma­nent, per la com­pe­ti­ti­vi­tat genètica, o sigui, per la com­pa­nyo­nia bèl·lica del que et cobreix quan el camp de bata­lla és un infern sense ànima. El segon sem­pre era Araujo perquè sense ell no tin­dria sen­tit el pri­mer.

Araujo és impres­cin­di­ble perquè per­so­ni­fica el con­tra­es­til per sal­va­guar­dar l’essència del mateix, el nou Masc­he­rano, el mirall tren­cat del cen­tral pul­cre amb la sor­tida de pilota, la neces­si­tat de cor­re­gir els solis­tes perquè l’orques­tra con­tinuï sonant a ritme de pri­ma­vera flo­rida. Per tant, sense Araujo el talent per­dria la pro­tecció necessària per deam­bu­lar a la corda fluixa de l’error, perquè és alhora la xarxa del tra­pe­zista i la neces­si­tat del bar­ce­lo­nisme de gau­dir de l’ins­tint enmig de tant sol­feig: Araujo és l’afi­na­dor impres­cin­di­ble del con­junt ins­tru­men­tal.

En defi­ni­tiva, el gran èxit d’Araujo és la seva capa­ci­tat per con­nec­tar amb Puyol o Migueli, per reme­mo­rar els líders defen­sius de la història del Barça que bri­lla­ven en la victòria i eren l’últim bastió de resistència en la der­rota, que no tenien mai pre­mis indi­vi­du­als però eren essen­ci­als pels èxits col·lec­tius i, sobre­tot, se l’ha de reconèixer per acon­se­guir rebel·lar el Camp Nou quan el públic entra en aquell estat de letar­gia bur­gesa. Per això, quan al par­tit de Las Vegas va apar­tar amb con­tundència Rüdiger en veure’l com un llop asse­de­gat en direcció a Gavi, la gent va trem­par en ima­gi­nar-se’l tra­ient-se el casc després d’apar­tar el madri­dista: “Mi nom­bre es Ronald Araujo, coman­dante de las tro­pas defen­si­vas del Norte, cen­tral del Fut­bol Club Bar­ce­lona, leal ser­vi­dor del ver­da­dero empe­ra­dor, Xavi Hernández.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)