Barça

L’1x1 de Frank Bayer sobre els jugadors del Barça

Frenkie de Jong. L’error de venir al Barça

Fou la decisió més aplau­dida de Bar­to­meu i ha aca­bat essent víctima espor­tiva de qui el va fit­xar, fent el trànsit depri­ment de sim­bo­lit­zar el canvi a veure’s com el dar­rer reducte del suïcidi econòmic de la junta ante­rior. Així doncs, vist en pers­pec­tiva, De Jong pot­ser es va equi­vo­car en el moment d’arri­bar al Barça: va ater­rar en nom de l’espe­rança i s’ha vist arros­se­gat per la decadència espor­tiva del dar­rer lus­tre amb un Val­verde desa­cre­di­tat, un Setién inser­vi­ble, un Koe­man pro­vi­si­o­nal i un Xavi que se’l creu però en silenci pre­fe­reix altres alter­na­ti­ves. Si pogués escriure un diari sobre com s’ima­gi­nava el seu futur a curt ter­mini el dia de la seva arri­bada i què pensa ara, home, tin­dria la seva gràcia per allò de fer un lli­bre d’auto­a­juda sobre les decep­ci­ons pro­vo­ca­des per les pers­pec­ti­ves capi­tals.

A par­tir d’aquí De Jong té el dret de que­dar-se, però haurà de llui­tar con­tra el sub­cons­ci­ent d’un Camp Nou que el veu com el coi­tus inter­rup­tus més notori dels dar­rers anys, i encara que les cau­ses d’aquest que­dar-se a mig camí estan més rela­ci­o­na­des amb un entorn espor­tiu caòtic que no pas amb les seves qua­li­tats i la seva volun­tat, la rea­li­tat és tan explícita com injusta, en el seu cas: la falta de sime­tria entre dedi­cació i resul­tat final és un clàssic dels nos­tres dies i ell no n’ha estat cap excepció.

En defi­ni­tiva, tot­hom a la vida ha tin­gut un moment on l’han arros­se­gat unes cir­cumstàncies noci­ves sense veure-les venir, on s’ha mun­tat una pel·lícula al cap i lla­vors ha aca­bat vivint en una sèrie turca de final imprecís, però també hi ha la gràcia de saber-se adap­tar i tenir capa­ci­tat de rees­criure un guió erràtic, i aquest és el punt on es troba un De Jong que neces­sita una segona vida al Barça, una nova existència que s’ha d’ajus­tar al con­text econòmic d’un club que està venent les joies de l’àvia per sor­tir del pou econòmic. Res és gra­tis, esti­mat Frenkie, si a l’altre cos­tat de la línia hi ha Mateu Ale­many.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.