Aquest Barça vol caminar cap endavant, però l’anàlisi t’obliga a mirar cap enrere. El projecte de Xavi desprèn il·lusió i Lewandowski transmet vida, sí. Es respira certa flaire de canvi dins l’establishment, perquè ahir al Reale Arena no va jugar cap dels quatre capitans i Xavi per fi es va atrevir amb Alejandro Balde a l’esquerra, però aquest Barça és esclau encara ara de dos problemes eternament enquistats. L’ombra d’Alves i Busquets és molt allargada. Contra el Rayo, Araujo va patir per contenir Álvaro. Amb Dest sentenciat, el Barça té una setmana i mitja per trobar un lateral dret de garanties en el mercat. Difícil missió per a Mateu Alemany, perquè en qüestió de deu dies ha d’obrar el miracle i cobrir una posició coixa des que Alves va marxar per primera vegada ara fa anys. Només Semedo va cobrir temporalment el buit. L’altre etern repte és el relleu de Busquets. Als seus 34 anys, el Barça va tard en la recerca de substitut. El de Badia encara és a hores d’ara vital per a la pissarra de Xavi, però se li esgota la bateria temporada rere temporada i en partits puntuals com el d’ahir a Sant Sebastià se’l troba a faltar una barbaritat. Frenkie de Jong va ser l’aposta de Xavi per suplir el sancionat Sergio, i no va estar bé. Una errada del neerlandès va propiciar el gol de l’empat de la Real. Take Kubo i David Silva van olorar sang, van robar la cartera a De Jong i Isak va acabar superant Ter Stegen amb certa fortuna perquè la seva rematada es va enverinar després de tocar en Eric.

Xavi va corregir els dèficits al lateral amb una tàctica molt cruyffista: si no tens un lateral dret de garanties, no hi posis lateral. Xavi va jugar ahir amb defensa de tres, amb Eric, Christensen i Araujo. Va recordar Cruyff. Si la millor virtut del rival és desmarcar-se, millor que no facis un marcatge a l’home. Menys s’entén la tria de Frenkie de Jong. Xavi s’ha quedat Miralem Pjanic i en roda de premsa va dir públicament que el bosnià l’havia convençut durant la pretemporada. També va dir dissabte en la prèvia que De Jong té dificultats per jugar d’esquena i que li agrada més com a interior, jugant de cara, a camp obert. Com va arribar el gol de l’empat de la Real? En efecte, De Jong jugant d’esquena i pèrdua letal.

Xavi es va atrevir amb Balde i va deixar fora Jordi Alba, però no es va atrevir amb Pjanic. Aquí no va ser cruyffista i va recordar més Koeman. Si Pjanic no juga amb Busquets sancionat, el seu futur torna a enfosquir-se.

Però el Barça sí que va tenir gol ahir. Tota la punteria que li va faltar fa set dies davant Dimitrievski, la va tenir davant Remiro. Lewandowski és una garantia. Seu va ser el 0-1 i seu va ser l’1-3. Feliç aniversari. Doblet per celebrar els seus 34 anys. Els dos primers gols oficials del polonès. I els que han d’arribar!

Lewandowski és un davanter voraç. Contra el Pumas en el Gamper va trigar pocs segons a marcar. Ahir ho va tornar a fer en el primer minut. Pedri va adormir la pilota a camp propi després d’una recuperació, va activar la cursa de Balde i Lewandowski va aparèixer puntual per fer la rematada. En el tercer va tornar a demostrar el seu olfacte per ser en el moment oportú i en el lloc precís per caçar una pilota morta dins l’àrea. Ensuma el gol i no perdona.

Els canvis de Xavi també van ser bons. Té profunditat de plantilla i l’entrada d’Ansu i Raphinha va sacsejar l’equip. Tots dos van connectar en el segon gol del Barça. Excelsa va ser la passada d’esperó d’Ansu després de rebre una altra passada de Raphinha i bona definició de Dembélé, aquest cop sí, per superar Remiro amb un xut encreuat. Ansu, de fet, va participar en els tres últims gols. L’últim va ser seu. Bé en la definició. El seu gol, una bona notícia per a ell i per al Barça.

Primera victòria de la temporada. Necessària. El Barça esvaeix dubtes i torna a inflar el globus de la il·lusió.