Juan Carlos Unzué és tot coratge. Un home abraçat a la vida i abraçat a un propòsit. Admirable. La seva lluita per mirar de visibilitzar l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) és una lliçó de vida constant. Heroi amb causa. Un exemple de fortalesa i generositat. Des que li van diagnosticar la malaltia ha lluitat des de la pedagogia amb la voluntat d’obrir l’ELA al món. Sempre des de la naturalitat. Escoltar-lo parlar t’obre els ulls i t’eixampla el cor. Ahir les seves paraules van ressonar amb força pels cinc continents perquè el Barça-City es va poder veure a 140 països, com ara els Estats Units, el Canadà, tota l’Amèrica Llatina i, naturalment, Europa. Unzué va fer el servei inicial i el seu discurs va ser aplaudit per un Camp Nou ple a vessar: “Vull expressar el meu agraïment sincer al Barça i al Manchester City per la seva sensibilitat amb la nostra causa. Gràcies també a tots els que heu comprat la vostra entrada i a tots els que participeu en la fila 0. Els integrants de l’equip ELA us diem que volem seguir vivint i gaudint de la vida, però per a això cal que es tramiti de seguida la llei ELA. No hi ha temps per perdre!” Paraules plenes, amb missatge. Unzué posa deures. La malaltia no espera.

Unzué va seguir el primer acte del partit des de la banqueta del City, assegut a l’esquerra de Pep Guardiola. En la segona meitat es va asseure a la banqueta blaugrana. Ell ha aconseguit el que cap president del Barça ha pogut fer fins ara, que Pep torni a asseure’s a la banqueta del Camp Nou. Primer cara a cara tàctic Pep-Xavi. El gran atractiu d’un partit ple d’al·licients. També Unzué ha aconseguit una altra cosa que Laporta no ha pogut fer aquest estiu: portar Erling Haaland al Camp Nou. El gegant noruec va trepitjar per primer cop el temple blaugrana. Mai ho havia fet en la seva etapa en el Dortmund. Tots units per una mateixa causa. La lupa també va estar posada sobre Bernardo Silva. El portuguès va ser titular. El seu fitxatge pel Barça continua sent molt complicat, però fins al 31 d’agost tot és possible. Qui sí va vestir ahir de blaugrana és Jules Koundé. El francès va jugar el Gamper contra el Pumas i va jugar contra el City, però el seu desig és poder-ho fer diumenge contra el Valladolid. Koundé-Piqué, parella inèdita fins ara en la lliga, perquè el central de la Bonanova tampoc ha tingut minuts en competició oficial.

Les paraules d’Unzué van emocionar la grada. I en especial Sergi Roberto. El de Reus també ha viscut la cara més freda de la malaltia. Ell va perdre la seva mare fa uns anys.

Emocions a flor de pell a l’estadi i moltíssim talent a la gespa. Constel·lació d’estrelles. Ovació per a Haaland quan va sortir a escalfar i també quan va entrar al camp. I ovació tancada també per a Aubameyang quan va ser substituït per Xavi. El gabonès va ser l’autor de l’1-1 (28’), amb una rematada amb poc angle que va sorprendre Stefan Ortega. Qui sap si aquest ha estat el seu últim gol amb la samarreta del Barça. El Chelsea insisteix i la manera com va abandonar ell la gespa fa olor de comiat.

Xavi va fugir del 3-4-3 del dia de la Real i va tornar al 4-3-3. L’equip va sortir bé, amb una rematada de cap d’Auba i un xut de Kessié al pal que haurien pogut significar el primer gol de la nit. Però qui va colpejar primer va ser el City. Regal d’Iñaki Peña, a qui se li va escapar una pilota franca de les mans, i premi per a Julián Álvarez, atent (0-1, 20’).

Partit molt obert, ple d’alternatives i amb més gols en el segon acte. Frenkie de Jong va aprofitar una pilota morta dins l’àrea per fer el segon del Barça (2-1, 66’) i Cole Palmer va tornar a situar l’empat en el marcador amb una rematada a plaer després d’una magnífica centrada de Cancelo per la dreta (2-2, 70’).

Aubameyang, Frenkie i Memphis. Gols amb la vista posada en el mercat. Depay va fer el tercer del Barça després d’una bona passada de Sergi Roberto (3-2, 79’). Gols amb molta intrahistòria.

El definitiu 3-3 va tenir el segell de Mahrez, des dels onze metres, després d’una pena màxima comesa sobre Erling Haaland.

Bon partit, molts gols i un bon espectacle. El Barça i el City van empatar i va guanyar la vida. 91.062 persones a l’estadi. Gràcies.