El Barça ja sap per on ha d’anar si es vol convertir en l’equip campió que aspira a ser. La que va oferir ahir és la versió en què s’ha d’emmirallar per seguir-se fent i per seguir creixent. Sí, és cert que el Valladolid, que acaba d’ascendir i que es va empetitir des del principi, no seria tampoc l’equip ideal per mesurar el nivell competitiu dels culers, però l’actuació protagonitzada mostra clarament el camí i, com a punt de partida, després de dues jornades que no van ser del tot rodones, és prometedora. La golejada (4-0) i el bon joc, doncs, reconforten el grup i també Xavi Hernández, que va poder veure moltes de les coses que fa temps que reclama: pressió alta, fluïdesa, claredat i verticalitat a tres quarts i efectivitat davant la porteria rival.

El conjunt blaugrana es va agradar i va agradar. Va rutllar col·lectivament com feia temps que no es veia i, quan això passa, és més fàcil que les individualitats funcionin. Ahir van ser diversos els futbolistes que van rendir molt bé: des de Ter Stegen, que sembla de nou afinat i va resoldre amb encert les poques vegades que el van fer intervenir, passant per Eric Garcia, sensacional en el servei de pilota i en els canvis d’orientació i correctíssim en defensa, fins al trident atacant que van formar Lewandowski, Raphinha i Dembélé. Va ser una exhibició la que van fer els extrems blaugrana, bàsics en el matx, que van donar amplitud perquè es poguessin generar espais per dins i es poguessin trobar els interiors Gavi i Pedri, i també van ser una amenaça constant amb pilota, ja que, cada cop que van rebre, van produir. Especialment il·luminat va estar Raphinha, que en els 61 minuts que va estar sobre la gespa va mostrar molt de potencial i va estar esmolat en l’un contra un, verinós en el colpeig en la centrada i, sobretot, molt intel·ligent en la interpretació del joc, encertant-la a l’hora de decidir quan havia de passar la pilota, quan havia de picar a l’espai i quan havia d’encarar. Lewandowski, per la seva banda, va a la seva, anar fent gols, i en va anotar dos més, que haurien pogut ser quatre si no hagués estavellat dues pilotes al pal. Si l’equip genera volum ofensiu, el polonès respon.

Un altre dels noms ahir va ser el de Kounde, que, en vista de la baixa de Christensen per un procés febril, va debutar oficialment de blaugrana. El francès va jugar de lateral dret, al costat d’Araujo i Eric, que van formar l’eix defensiu, amb Balde, un altre cop titular de lateral esquerre. El barceloní de 18 anys va tornar a fer una convincent actuació i posa les coses difícils a Jordi Alba, que no va disputar ni un minut, com Piqué, que continua sense jugar en la lliga.

El conjunt orientat per Xavi, doncs, disposat amb un 4-3-3, no va donar cap possibilitat al Valladolid, que amb prou feines va passar del mig del camp, ofegat per la pressió culer, que no li va permetre tenir la pilota ni desplegar-se. De fet, en el primer temps, l’única aproximació dels de Pacheta va ser un xut inofensiu de Sergi Guardiola des de 40 metres. El duel va ser blaugrana, en un Spotify Camp Nou entregat, que va tornar a disfrutar, ja que des del principi els seus van acumular arribades i ocasions. Dembélé, Lewandowski, Raphinha i Gavi van posar a prova l’exporter blaugrana Masip, que va veure també com dues rematades de Dembo i Lewy s’estavellaven al pal. El gol s’ensumava, era qüestió de temps, i el va trobar –qui si no– Lewandowski (24’), que, embocant en un clàssic gol d’ariet una formidable centrada de Raphinha al segon pal, va obrir la llauna. El monòleg local va continuar i va tancar el primer acte amb el segon, obra de Pedri (43’), a passada de Dembélé.

No va canviar res després del descans i el Barça va continuar atacant i jugant a camp rival, tot i que creant un pèl menys a l’àrea rival. Per tal de mantenir el ritme, Xavi, que aquest curs sí que té banqueta, va donar entrada a Ansu Fati, Frenkie de Jong i Sergi Roberto, i de seguida va ampliar l’avantatge amb un golàs de Lewandowski (66’). El 9 blaugrana, dins de l’àrea i en posició de rematada, es va treure del barret un toc d’esperó, que va desviar lleugerament Joaquín, per signar la genialitat del vespre i acabar de sentenciar, si és que calia. En el temps afegit, de nou Lewy, que ja acumula quatre gols en la lliga, va vorejar el hat-trick amb un xut al pal que Sergi Roberto (92’) va convertir en el quart després de recollir el refús de la fusta.