Aquest és ja un nou Barça. Les cares noves li han donat una nova dimensió i, també, peces que semblaven rovellades no fa tant s’han greixat perquè la maquinària rutlli. És tan cert que Lewandowski, Raphinha i Koundé han permès a l’equip fer un salt de qualitat com que Ter Stegen, un porter que semblava transparent els darrers temps, recorda la versió que el va dur a ser un dels millors del planeta. El sentinella alemany va tornar ahir a ser determinant, amb intervencions de mèrit que van salvar gols cantats del Sevilla, en un inici de partit en què el conjunt blaugrana va ser àmpliament superat. Les aturades del dorsal 1 van ser, doncs, clau per sostenir els seus enmig d’una tempesta que va precedir la calma, que va arribar amb el primer gol, de Raphinha. Aleshores, l’equip dirigit per Xavi Hernández es va asserenar, es va apoderar de la pilota i va acabar golejant (0-3) amb les posteriors dianes de Lewandowski i Eric García. Gols que, fins i tot, van ser pocs, ja que el conjunt culer va acumular tal quantitat d’ocasions que amb una mica de punteria hauria pogut establir un resultat d’escàndol.

I és que el Barça va destrossar un rival que està en hores baixes. El Sevilla ha protagonitzat un mercat de fitxatges dantesc, desprenent-se de figures com Koundé, Diego Carlos i Ocampos, i no reforçant-se amb futbolistes d’un nivell similar. Amb un punt sumat en la lliga, el tècnic Julen Lopetegui, qüestionat ja des de la campanya passada i una plantilla molt debilitada, l’enfrontament, a què es va presentar amb una defensa de circumstàncies i una parella de centrals formada pel migcentre Fernando i l’encara verd Nianzou, s’entreveia, com va acabar sent, un cim impossible de fer.

Tot i això, l’inici de partit dels sevillistes va ser formidable i va aconseguir posar moltíssims problemes al Barça. Amb una pressió alta i comandat per un omnipresent Isco –fins que li va durar la gasolina, que no va ser gaire estona–, va agafar les regnes del joc i, de fet, en el primer quart d’hora la possessió de l’esfèrica li era en un 61% favorable. Els de Lopetegui van generar diverses ocasions de perill, buscant l’esquena de la defensa visitant i van estar a punt d’avançar-se per mitjà de Rakitic i En-Nesyiri, però Ter Stegen ho va evitar. El Barça patia, incapaç de treure la pilota des del darrere, sense aconseguir connectar amb els interiors ni amb els davanters, ni ajuntar-se i fer quatre passades seguides. Tot plegat va canviar en un instant, en un contraatac: Gavi, espectacular en tasques defensives, guanyant duels, xocant i robant pilotes, va pispar la cartera a Jordán i va llançar una transició ràpida que entre Dembélé, Lewandowski i Raphinha (21’) van convertir en el primer gol.

I ja no es va aixecar el Sevilla, feble, delicat, tocat, amb mandíbula de vidre, que es va esfondrar. El Barça, paral·lelament, va començar a créixer, i a trobar espais immensos a camp obert i a l’àrea rival cada vegada que s’hi plantava. Es va transformar en un passeig el duel per als de Xavi, que va repetir onze, i les arribades i oportunitats claríssimes contra un contrincant entregat, es van succeir. Raphinha i Dembélé –dues vegades– van poder marcar un gol, que Lewandowski no va perdonar (36’) amb una definició d’ariet després d’una gran passada de Koundé, que en el seu retorn al Sánchez Pizjuán també va assistir Eric García (50’) després del descans en la sortida d’un córner. El quart es va resistir: Bounou l’hi va negar a Lewy dos cops i Frenkie de Jong també el va vorejar. Ja no calia. El tercer, si no ho estava ja, ja havia sentenciat un matx que va acabar amb l’afició local xiulant, els jugadors del Sevilla demanant perdó i amb els del Barça, reforçats, ja en segona posició seguint les petjades del Real Madrid, líder, que està a dos punts.