Xavi no va viure el trauma del 2-8 de Lisboa, però sí que va viure des de la gespa les semifinals del 2013 en què el Bayern va atropellar també el Barça amb un 7-0 global en l’eliminatòria. Sabia, ell millor que ningú, que la visita a Munic seria un termòmetre perfecte per mesurar el punt de cocció del seu Barça. El pastís a hores d’ara desprèn una flaire que convida a degustar-lo. Té bon aspecte. És un Barça que entra per la vista. Goleja en la lliga amb certa autosuficiència i ho va fer en el debut europeu contra un rival menor com el Viktoria Pilsen. Però encara li falta aquella espurna per poder derrotar un equip com el Bayern al seu estadi. Encara falten hores de cuina i sobretot trobar aquell punt de dolçor que sí que té el Bayern ara mateix. L’equip de Julian Nagelsmann està més cuit. És un Bayern fet. El Barça lluita per trobar aquesta cocció ideal. Té la recepta. A Xavi li falta només perfeccionar-la.

Al Barça li va faltar ahir més encert en la rematada, però el futbol el va posar. El Barça va ser superior en la primera meitat i va generar infinitat d’oportunitats clares de gol, però Manuel Neuer es va fer gegant quan el seu equip el va necessitar i els alemanys van ser letals després de la represa. En només quatre minuts, entre el 50 i el 54, el Bayern va clavar dues estocades mortals que van decidir el partit. Va fer mal a pilota aturada. Kimmich va executar un córner des de l’esquerra de l’atac i Lucas Hernández va guanyar l’acció a Marcos Alonso i va marcar en una rematada de cap al primer pal. La badada en el marcatge va ser la taca del partit de Marcos Alonso, que va jugar un matx d’altíssim nivell en el seu debut com a titular amb el Barça en la Champions exceptuant aquesta acció. Una jugada puntual però que castiga. El segon del Bayern va tenir més segell. El talent de Musiala i la velocitat de Sané. Un gol marca de la casa. Els dos futbolistes van connectar i Sané va acabar definint amb un toc suau davant de Ter Stegen.

El Bayern està més cuit que el Barça per coses com aquestes. Castiga quan olora sang. No perdona. No fa concessions. Físicament també té homes determinants. Upamecano i Davies no perden duels directes. Ciment armat.

Respecte del 3-0 de l’anterior visita a Munic del mes de desembre, encara no fa ni un any, Xavi va introduir sis novetats. Només van repetir d’inici Ter Stegen, Araujo, Busquets, Gavi i Dembélé. L’alineació va ser diferent de la d’ahir i la imatge, també una altra. Tot i la derrota, el Barça marxa de Munic convençut que la distància sideral que hi havia fa uns mesos amb el Bayern ara ja no és tan gran. Va faltar el gol. El gol i una mica més de vista arbitral. Malament el neerlandès Makkelie. Es va menjar un clar penal de Davies a Dembélé (41’) que hauria canviat l’escenari. El VAR tampoc hi va entrar.

D’oportunitats de gol el Barça en va tenir per donar i per vendre. Fins i tot una pilota al pal de Pedri, ja amb el 2-0 en el marcador. El canari va connectar amb Lewandowski i va acabar picant la pilota per damunt de Neuer però va topar amb la fusta. Abans, en el primer temps, Pedri també va veure com Neuer l’allunyava del gol amb una aturada fantàstica amb el peu. També Ter Stegen va estar bé volant i posant una gran mà per evitar el gol de Goretzka. Lewandowski, en el seu retorn, es va quedar sense marcar, com el dia del Rayo. I va tenir dues clares oportunitats. En la primera va xutar una pilota que va sortir arran del travesser després d’una tensa centrada de Gavi per baix, i en la segona va rematar de cap una centrada de Marcos Alonso, però Neuer va acabar traient la pilota amb el pit.

Amb la derrota, el Barça perd el lideratge del grup C. Planta cara a tot un Bayern, però la realitat diu que el Barça continua sense haver guanyat mai a Munic en tota la seva història. El 26 d’octubre, segon assalt. Serà el torn del Camp Nou.