L’art del gol admet plagis. En el món pictòric la còpia queda reduïda conceptualment a la falsificació. No passa en el futbol. Aquí la còpia dignifica el golejador original i l’imitador. Dimecres contra el Dortmund Haaland va emular el gol icònic de Cruyff contra l’Atlético de l’any 1973. Golàs de Johan i golàs d’Erling. El mite i l’animal. Memphis es va plagiar a si mateix ahir contra l’Elx. El seu gol, trepitjant la pilota d’esquena a la porteria i deixant clavat el marcador [John Nwankwo] amb un revers preciós, abans d’afusellar Edgar Badia, va recordar moltíssim el gol que el neerlandès va marcar en la gira pels EUA contra l’Inter de Miami. Aquell dia l’acció plàstica del dribling va ser calcada i només va variar la definició final. A Edgar Badia el va superar amb un obús per dalt, mentre que a Clément Diop el va superar amb un xut ras i creuat. Petit matís sense importància, perquè en els dos gols de Memphis el que captiva és el retall, una acció més pròpia d’una pista de futbol sala que d’un camp de futbol. Els dos gols els hauria pogut firmar perfectament Ferrão al Palau, però a l’Spotify Camp Nou aquest gol és marca registrada de Memphis.

El gol de Memphis contra l’Elx és el seu primer gol oficial de la temporada. N’havia fet tres en la pretemporada, contra l’Inter de Miami, el New York Red Bulls i en l’amistós benèfic contra el Manchester City en la lluita contra l’ELA. Amb el gol d’ahir Memphis torna a somriure. És un gol important anímicament per a ell després d’un estiu complicat en què fins a l’últim dia de mercat va tenir un peu i mig fora del club. El volia Allegri per a la Juve, però va acabar fitxant Milik i el Barça va acabar traspassant Aubameyang al Chelsea. La història ja la saben, vaja. Memphis s’ha quedat i la missió de Xavi Hernández és recuperar-lo per a la causa. Per ara, dues titularitats seguides en la lliga i un golàs. Memphis es reivindica.