Només una vegada en tota la història el Barça ha encadenat dos anys seguits sense superar la fase de grups de la Champions. La temporada 97/98 aquell Barça de Louis van Gaal va acabar últim en un grup en què hi havia el Dinamo de Kíev (11 punts), el PSV (9) i el Newcastle (7). Faustino Asprilla, Andriy Shevchenko i Sergiy Rebrov són noms de mal record per al barcelonisme. Tots van condemnar un Barça que en la temporada següent, la 98/99, tornaria a quedar fora de forma prematura amb el Bayern Munic (11 punts) i el Manchester United (10) com a botxins. Tots dos equips acabarien jugant aquella mítica final al Camp Nou (2-1, Teddy Sheringham i Ole Gunnar Solksjaer; Mario Basler), mentre que el Barça no va passar d’un tercer lloc en la fase prèvia, amb el Bröndby com a quart classificat.

Ara, més de dues dècades després, el Barça de Xavi intentarà evitar que es repeteixi aquell precedent. En el supòsit de fallar, aquesta seria la cinquena vegada que el Barça no superaria la lligueta prèvia. Per evitar-ho només li val la victòria avui contra l’Inter (21 h, Movistar Liga de Campeones). Guanyar implica seguir amb vida i passar a dependre de si mateix, perdre implica quedar fora dels vuitens. Tot o res. Ras i curt. També l’empat deixaria l’equip en situació límit i virtualment fora. El Barça afronta una final avui al temple.

Per a Xavi la situació és un escenari conegut. Fa un any va viure una cosa similar contra el Benfica. Després de perdre 3-0 a Lisboa, encara amb Koeman a la banqueta, el Barça estava obligat a guanyar el Benfica al Camp Nou per tenir opcions de superar la fase de grups, però els blaugrana van ser incapaços de perforar la porteria dels portuguesos i van acabar sent el Benfica i el Bayern els dos equips que van avançar en la competició. El Barça va acabar tercer i condemnat a jugar l’Europa League.

Caure seria un fracàs esportiu i econòmic de difícil digestió per a Joan Laporta i Xavi Hernández després de la grandíssima inversió feta aquest estiu en fitxatges gràcies a la fórmula de les palanques. Però ni al president ni al tècnic els passa pel cap res que no sigui un triomf avui contra l’Inter. Tots dos esperen un Spotify Camp Nou ple fins de gom a gom i que l’afició respongui com en les grans ocasions.

Després de la derrota a Milà de fa una setmana, la gran incògnita per resoldre és saber si Xavi s’abraçarà al 4-3-3 clàssic o s’atrevirà amb l’aposta de tres centrals amb el 3-4-3 per guanyar un home més al mig del camp i amb Marcos Alonso com a candidat a ser el tercer central al costat de Piqué i Eric, per guanyar centímetres per defensar Dzeko. El bosnià cobrirà la baixa per lesió del Tucu Correa, que en el partit jugat a Itàlia va acabar amb molèsties al genoll. Tampoc hi seran Lukaku ni Borzovic, que ja van perdre’s el partit al Giuseppe Meazza.

L’Inter ve de guanyar 1-2 contra el Sassuolo a la Serie A i arriba enfortit per la victòria de fa set dies a Milà contra un Barça que tot i les victòries contra el Celta i el Mallorca ha perdut alegria respecte de la bona imatge d’abans de l’aturada per seleccions. Xavi recupera per a aquest partit Kessie. A dalt, oportunitat per a Ansu Fati o continuïtat del trident Dembélé-Lewandowski-Raphinha.