Robert Lewandowski va deixar clar en arribar al Barça que volia retornar el club al lloc més alt, on li pertocava. Que volia ajudar-lo a guanyar de nou els títols anhelats i enyorats en les últimes temporades i tornar al camí de l’èxit. Segurament no s’esperava que en el mes d’octubre estaria en una situació tan delicada en la màxima competició europea, el gran desig d’un club que no la guanya des del 2015 i que s’ha acostumat massa a les greus i doloroses patacades. El Barça no està enfonsat, però sí tocat, i molt. Classificar-se per als vuitens és gairebé una utopia en no dependre de si mateix, haver de guanyar els dos partits que queden i esperar que l’Inter ensopegui. El gran projecte blaugrana 2022/23, amb Lewandowski com a estendard, va rebre ahir el cop més dur.

El polonès ha tingut una fase de grups complicada, en la línia de l’equip. Va arrencar pletòric amb un hat-trick contra el Viktoria Plzen, però es va apagar a Munic. Allà, davant la seva antiga afició, va perdonar un parell d’ocasions molt clares el dia en què el Barça va tornar a mirar als ulls a un gran d’Europa. La setmana passada, a Milà, l’equip no el va poder trobar al llarg dels 90 minuts. Tampoc ho va fer diumenge en la lliga contra el Celta, fins al punt que Xavi va demanar que calia jugar més amb ell. Els números així ho demanaven, tenint en compte que el polonès havia marcat en tots els partits que el Barça havia guanyat fins a l’1-0 contra els gallecs.

En la final més important de la temporada, Lewandowski va participar més. El davanter blaugrana, conscient de la urgència i la necessitat de guanyar, va estar molt actiu, barallant-se amb la defensa fèrria i incòmoda de l’Inter, que no el deixava respirar. El polonès sortia de la zona central per poder entrar en joc i generar coses. No es va endur el protagonisme de la primera part, centrat en un Dembélé encès, però sí de la segona. Semblava que podia arribar el seu moment. Lewandowski va esperonar un Camp Nou que ja es veia fora de la Champions amb l’1-2 de Lautaro. L’esperança va planar sobre l’estadi amb el gol afortunat del 9 blaugrana en el minut 82, amb marge suficient per buscar un tercer gol. Gosens va tornar a esfondrar les il·lusions locals, però Lewandowski va posar el cap per deixar un bri de llum amb el 3-3. Hi creia, però la remuntada no es va culminar i el polonès, com tot l’equip i tot el Camp Nou, va quedar amb un pam de nas i amb la frustració de caure, excepte un miracle, per segon any seguit a la fase de grups de la Champions.

L’escenari que se li dibuixa, al Barça, no és ni el que esperava el club, ni els jugadors, ni Xavi, ni l’afició. L’estiu de les “palanques” i les inversions per reconstruir l’equip no han servit per competir a Europa. Lewandowski volia guanyar títols. Ho pot fer, però el més il·lusionant s’escapa. El camí de l’èxit que vol trobar el Barça serà més llarg i tortuós.