Els rivals, és clar, hi tenen a veure, però la realitat és que la fiabilitat defensiva del Barça en la lliga i en la Champions League no té res a veure. En la competició estatal, Ter Stegen només ha encaixat un gol en vuit jornades i acumula 624 minuts sense rebre’n cap. Només Isak, en la victòria (1-4) contra la Real Sociedad en la jornada 2, i amb una rematada erràtica, va aconseguir batre el sentinella alemany. En competició europea, la cosa canvia; només dimarts contra l’Inter (3-3) ja en va encaixar tres i en les quatre jornades disputades n’ha encaixat set, més d’una diana per enfrontament, una i mitja, exactament, uns números amb els quals és impossible ser competitiu.

Del camp del Bayern el Barça en va marxar sense res (2-0) i la història hauria pogut canviar si en una primera part en què va ser superior hagués marcat en totes les ocasions de què va disposar. Les més clares, tres de Lewandowski, que no va estar afinat; dos xuts de Raphinha que van anar a fora vorejant el pal, i dues més de Pedri, una de les quals va topar amb el pal. El Bayern, en canvi, no va perdonar.

Des de la derrota a Roma (2017/18), en què va malbaratar un 4-1 a favor i va ser eliminat, el conjunt culer cau mentalment en els partits importants i quan rep un gol en rep un altre de seguida; el 4-0 de Liverpool (2018/19), el 2-8 contra el Bayern (2019/20), l’1-4 contra el PSG (2020/21), el 3-0 un altre cop contra el Bayern (2021/22). I aquest curs un altre cop al feu del Bayern (2-0) i dimarts contra l’Inter (3-3) també va encaixar dos gols seguits en molt poc espai de temps.

Des de la darrera aturada internacional la infermeria s’ha omplert. Memphis, Bellerín, De Jong, Christensen, Araujo i Kounde han anat caient, i les dels dos últims són baixes molt sensibles per al conjunt blaugrana. I és que tant Araujo com Kounde són futbolistes que s’havien convertit en peces fonamentals en la rereguarda, en què casen perfectament ja que, ràpids, amb energia i ritme, permeten que l’equip tingui metres a l’esquena. Cap d’ells ha pogut jugar cap partit contra l’Inter.

El camí en la Champions ja va començar fent pujada amb el sorteig de la fase de grups. I és que els blaugrana, en el pot 2, van veure com quedaven reunits amb dos dels pitjors rivals que els podien tocar: el Bayern, del pot 1, i l’Inter, del pot 3, mentre que en l’últim pot els va tocar el Viktoria Pilsen. El Bayern i l’Inter suposaven una prova per als culers, un repte estimulant, que no han estat capaços de superar. Un punt sumat en un partit contra els alemanys i dos contra els italians.

Al terreny de l’Inter el Barça va oferir una versió molt dolenta i va perdre (1-0), però l’arbitratge no el va acompanyar, amb decisions que el van perjudicar clarament. La primera, un gol anul·lat a Pedri per mans d’Ansu Fati, advertides pel VAR, i que no s’haurien d’haver assenyalat perquè van ser involuntàries. I la segona, un penal de Dumfries també per mans, que aquesta vegada ni l’àrbitre ni el VAR no van apreciar.

Si contra el Bayern (2-0) el gol que va obrir el camí del triomf bavarès va arribar precedit d’una errada en la marca de Marcos Alonso, en l’empat (3-3) en la ‘final’ contra l’Inter els gols en contra també van néixer d’errades individuals. Sobretot Piqué i també Marcos Alonso no van estar fins en l’1-1; Busquets va perdre la pilota que va desembocar en l’1-2, i finalment, en el 2-3, de nou Piqué no va ser prou diligent per arrencar a córrer i temporitzar el contraatac.

La situació del Barça s’explica, sobretot, per la pèssima versió que ha ofert l’equip en els dos partits contra l’Inter i, òbviament, aquest és un punt en què l’entrenador més responsabilitat té. Des de l’aturada, el conjunt que orienta no s’ha trobat futbolísticament i ha mostrat pocs arguments amb la pilota per fer mal als rivals. Contra el Mallorca (0-1) i el Celta (1-0), ja va guanyar de miracle, i contra l’Inter (1-0 i 3-3) ja no va poder. Escassetat de joc per dins ja que els interiors reben molt poc entre línies, massa pilota a bandes pels extrems i abús de les centrades i manca de control del joc que genera situacions d’anada i tornada que destapen mancances d’alguns jugadors, són els principals problemes que ha mostrat l’equip.