El mes d’octubre havia fet relluir el pitjor Barça. L’equip dirigit per Xavi Hernández va patir un retrocés en el seu procés de construcció, mostrant-se en els últims cinc partits –Mallorca, Inter, Celta, Inter i Madrid– mancat d’arguments amb pilota i sense, i tot plegat va desembocar en una setmana negra, la passada, just en un moment clau del curs, sobretot en la Champions League, d’on pràcticament s’ha acomiadat. Amb el desencís a Europa i la desfeta en el clàssic ben present, el conjunt blaugrana va tornar ahir a l’Spotify Camp Nou i es va llepar les ferides que tenia amb una victòria (3-0) que l’ha d’ajudar a recuperar-se i a continuar l’estimulant camí que seguia just fa un mes. El doblet de Lewandowski i el gol d’Ansu Fati van impulsar l’alliberament, una redempció necessària.

I és que ahir el conjunt blaugrana va canviar la cara en una sèrie d’aspectes, i ho va notar. Principalment en la pressió alta, que va ser enèrgica, constant i ben coordinada, i en la circulació de pilota, que va ser ràpida, per fi, suficient per bellugar i fer anar malament un Vila-real que es va organitzar en defensa amb un bloc molt baix en 4-4-2. I en tot això, hi van tenir molt a veure dos futbolistes que van ser novetat en l’onze; Ansu Fati i Ferran Torres. Els dos atacants, un a l’esquerra i l’altre a la dreta, van endreçar l’equip en atac, ja que són futbolistes més posicionals i pacients que no pas Dembélé, ahir a la banqueta, que quan reben no encaren constantment passi el que passi, acostumen a triar bé i permeten a l’equip ordenar-se, ajuntar-se a camp rival, i això dona moltes coses bones, tant al davant com al darrere, al col·lectiu. Primer que per tenir la pilota i moure-la ja està ben plantat i la circulació pot ser molt més fluïda, i després, que en cas de pèrdua, també està tothom a lloc, a prop de tot i, per tant, pressionar i recuperar és més senzill.

També és veritat que, en aquest sentit, sense pilota, Xavi va córrer riscos, deixant contínuament un dos contra dos al darrere, Koundé i Marcos Alonso, que ahir va tornar a jugar de central, contra els veloços Danjuma i Jackson. Alguna situació perillosa, en alguna transició ràpida dels visitants es va produir, però els dos defenses blaugrana van estar excel·lents a l’hora de defensar aquestes accions límit, i Ter Stegen no va tenir gens de feina.

Va ser, doncs, molt millor el grup culer, que no va donar opció a uns groguets que van ser dominats i que van acabar superats per desgast en una primera part en què els va costar travessar el mig del camp. El Barça va viure a terreny rival i va amenaçar amb un punyent Ansu Fati, que va rematar fins a quatre vegades en els primers minuts. No li queda gaire, al futbolista nascut a Guinea Bissau, per estar a prop de la seva millor versió. Sembla, de fet, que el que li falta, més que cames i físic, és acabar d’escollir bé com finalitzar en els metres finals, quan trepitja àrea, accions en què li està faltant un pèl de contundència. No obstant això, olora el gol, i va marcar el tercer (39’), que va tancar la golejada a passada de Ferran Torres, just després que Lewandowski indiqués el sender amb dues obres d’art (31’ i 35’). La primera va arribar a centrada de Jordi Alba, que el polonès va ficar cap a dintre després de fer un driblatge, quan tothom veia la rematada al primer toc, que va fer seure Albiol, Pau Torres i també el porter Rulli. Un golàs. I tot seguit un altre, recollint fora de l’àrea una passada de Gavi, que va comandar un atac fulgurant, definit pel 9 blaugrana amb un xut enroscat a l’escaire del pal llarg. En l’origen de les dues dianes de Lewy, que ja n’acumula 11 en la lliga, hi havia Pedri. També Frenkie de Jong, ahir de pivot defensiu rellevant un suplent Busquets, va protagonitzar una bona actuació, ja fos dominant la possessió com també en defensa.

Amb el 3-0 al descans, poca història va tenir la segona part, en què va tornar Bellerín, recuperat de la lesió, i també Piqué, que va rebre xiulets però que van tenir resposta de majoria d’aplaudiments.