“És cara o creu.” Així veu Xavi Hernández Ousmane Dembélé. I tothom hi coincideix. L’atacant francès és capaç de rebentar un partit cap a bé, com va fer diumenge contra l’Athletic (4-0) amb un gol i tres assistències, o cap a malament, com en les derrotes contra l’Inter (1-0 i 3-3) i el Real Madrid (3-1), en què equivocant-se en la presa de decisions pràcticament cada vegada que va intervenir, va hipotecar l’estructura i, en conseqüència, el joc de l’equip. “Intentarem que surtin més cares que creus”, manifesta Xavi, conscient del que dona el futbolista al conjunt que dirigeix, però també del que, quan no està fi, li treu. “És cert que el seu desbordament fa que perdem més pilotes i que ens desordenem una mica més, però ho ha d’intentar perquè és diferencial en l’un contra un”, assegura el tècnic.

Amb Xavi, Dembélé ha trobat un valedor i un protector, algú que li dona plena confiança i amb qui està oferint el seu millor rendiment, malgrat la irregularitat, a can Barça, on va aterrar fa cinc anys i mig, l’estiu del 2017. El curs passat ja el va acabar com a màxim assistent en la lliga, amb 13 passades de gol, i en aquest, després d’onze jornades disputades, també en lidera la llista amb 5, mentre que en la Champions n’acumula 2. Pel que fa a xifres de gols, un aspecte que ha de millorar, suma 3 dianes en la lliga i 1 en la Champions. “L’estem ajudant”, indica l’entrenador sobre la progressió de l’atacant de Vernon. “Ell se l’ha de jugar i li agrada jugar-se-la. Però és clar, quan te la jugues tres vegades i et surten creu totes tres, més val que després ho facis fàcil. És el que li dic sempre: que jugui fàcil, que no perdi pilotes, perquè hem de ser més responsables quan la tenim, que es pari, perquè hi ha vegades que no l’acompanya ningú. És tan ràpid que a vegades ataca ell sol contra quatre o cinc. És el que ha d’entendre i comprendre”, diu el de Terrassa parlant del futbolista de 25 anys, martiritzat històricament per les lesions i que aquesta temporada sempre ha estat disponible i ha disputat els 15 partits que ha jugat l’equip.

La balança, doncs, mai està equilibrada amb el 7 blaugrana. “Quan el veig jugar, algun dia penso que és molt especial i d’altres, que no tant”, assegura Gary Lineker, exfutbolista del Barça (1986-1989), que com Dembélé actuava d’extrem. També Juan Manuel Asensi, un altre mític exblaugrana (1970-1981) que va fer carrera de migcampista, coneix l’ofici d’extrem, posició en què va actuar al començament en l’equip. “Li falta una mica de serenitat i tranquil·litat. Concentrar-se en allò que està fent. Moltes vegades sembla que està absent del partit. Això és dolent per al conjunt. Molts cops no està al cent per cent concentrat en el joc”, explica l’alacantí a aquest diari. Marcial Pina, un altre llegendari futbolista culer (1969-1977), atacant talentós que alguna vegada també va jugar com a extrem. “Ha de tenir més consciència de no perdre alguna pilota, perquè això pot generar algun contraatac que pot sorprendre el Barça i perjudicar-lo”, assevera també a aquest diari l’asturià, il·licità d’adopció, que també en destaca les virtuts: “Pot ser el millor del món en la seva posició. És extraordinari. Debilita el rival en qualsevol moment, domina les dues cames... Té coses que no tenen altres jugadors.” “És un dels millors i ha de continuar sent-ho. Si es cuida i té confiança, tindrem Dembélé al més alt nivell per molt de temps. Jo no he vist un extrem que tingui aquesta sortida”, agrega Asensi. “Té molta habilitat i és molt perillós, però ha de jugar tots els partits iguals, ser més regular. Ha tingut problemes amb el club, però està millorant de mica en mica amb Xavi”, rebla Lineker. “Té la confiança de l’entrenador, que l’aconsella. En la seva primera època, Dembélé estava desorientat: arribava tard, es lesionava... Era un descontrol total. Dembélé estava una mica fora de lloc, fins que ha arribat Xavi i l’ha sabut orientar. És importantíssim. Ara està tranquil, no es lesiona, se sent confiat i juga molt”, opina Asensi.

“Hi ha dies que està més espès i altres que està estel·lar. El que ha de mirar és d’estar estel·lar, o a prop, tots els partits, perquè té capacitat per fer-ho. I això és el que li veig jo, per això vaig insistir tant que es quedés i per això li dono tanta confiança”, concreta Xavi. Així és Dembélé ara mateix: cara o creu; una de freda i una de calenta, bé o malament, àngel i dimoni.