Robert Lewandowski és una bombolla d’oxigen per a aquest Barça. I és que l’ariet polonès és el principal artífex que el conjunt orientat per Xavi Hernández continuï respirant, gràcies als seus gols –ja n’acumula tretze en la lliga–, amb els quals està estirant un equip que continua seguint les passes del Madrid. A punt va estar ahir d’allunyar-se del lideratge, ja que, passat el minut 90, empatava a zero a Mestalla, però aleshores, concretament en el 93, Lewy va emergir dins l’àrea per caçar una bona pilota de Raphinha, endreçar-la i lligar tres punts que, a més, són aire pur per als blaugrana en un moment delicat, després de la confirmació de la desfeta europea entre setmana.

Hauria cogut, una ensopegada al feu del València. Ja no només pel context, sinó perquè el conjunt blaugrana, tot i mostrar-se inconstant en el seu futbol una vegada més, va disposar de diverses oportunitats de claredat per decantar, molt abans, l’enfrontament. Una de les quals, de fet, clamorosa, es va produir poc abans de la diana del 9, i va tenir Ferran Torres com a protagonista. L’atacant de passat valencianista, que va entrar al camp en el minut 56 i es va endur una esbroncada general del públic cada cop que va tocar la pilota, va fallar una ocasió imperdonable. Ferran, protagonista d’una progressió interessant darrerament, va quedar sol a l’àrea petita després d’una passada de la mort de Pedri i, inexplicablement, amb tot a favor, quan només havia de tocar la pilota per empènyer-la cap a dins, va fer un misto.

També en la primera part, en què el Barça va ser superior, en va tenir de bones, com una d’Ansu Fati que, en una acció d’un contra un amb Mamardashvili, va optar per picar-la i el porter la hi va aturar, i una altra de Lewandowski que, a centrada de Jordi Alba, va rematar de cap al pal. L’equip culer, doncs, va completar un primer acte decent, però la falta d’encert en els últims metres el va condemnar. Els blaugrana van estar còmodes contra un desarbrat conjunt entrenat per Gennaro Gatusso que no funcionava ni a dalt ni a baix i que, tot just començar, va veure com quedava sense el seu futbolista diferencial, Edison Cavani (18’), substituït per lesió. El conjunt valencianista no estava ben ajustat en la pressió alta, de la qual el Barça va saber sortir bé, ni tampoc en el servei de pilota, que el conjunt culer va ofegar, robant en força ocasions. També hi va influir, en aquesta bona versió dels blaugrana, la participació de Pedri, a qui ahir, d’interior, sí que van trobar els companys i va poder tenir impacte amb la possessió. Un altre dels destacats va ser Ansu Fati, que, tot i estar erràtic en la finalització, va ser molt actiu i punyent, a diferència de Dembélé, a l’altra banda, que va estar molt espès.

Cavani no va ser l’únic ferit ahir. El Barça també va rebre en aquest sentit, ja que el seu eix defensiu no va acabar el matx per molèsties musculars. Primer va ser Eric Garcia (42’) i, més tard, ja després del descans, Jules Kounde (74’). En aquesta segona part, l’equip culer ja no va ser tan dominador. El València va estar més ben organitzat, tant en la pressió com en el servei de pilota, en què va deixar de prendre tants riscos, i el duel es va equilibrar. El Barça no va trobar la manera de controlar bé el joc, transitant massa amb la pilota, i tampoc les entrades de Raphinha, Gavi i Ferran van canviar la dinàmica. Tot va virar, però, quan va emergir Lewandowski a última hora.