El Barça va escriure ahir a la nit al Doosan Arena el seu epíleg en aquesta trista Champions. Fins i tot en la intranscendència més extrema i dolorosa pots trobar propòsits com a estímul que et permetin fugir de l’estupor. El Barça tenia l’obligació de guanyar a Pilsen per amor propi i per calés, i ho va fer. Missió complerta. Torna a casa amb els 2,8 milions d’euros que la UEFA atorga per cada victòria en la fase de grups. Polze amunt d’Eduard Romeu. Tenia també l’obligació de convèncer en l’àmbit coral amb una bona actuació contra el pitjor rival del grup i en aquest apartat ni tan sols la victòria per 2-4 permet arribar a l’aprovat. Polze avall de Joan Laporta. Mal partit. Insuficient. Que un equip com el Viktoria Pilsen et marqui dos gols, estavelli dues pilotes a la fusta i et generi 18 rematades en 90 minuts, nou d’aquestes entre els tres pals, no és per marxar content de Txèquia. El Barça va marcar més gols però va generar molt menys. Només 11 rematades. Va ser el conjunt txec qui va acabar el partit bolcat a la porteria defensada per Iñaki Peña buscant el gol. Mala imatge en els minuts finals i també en diverses fases de partit en què l’equip de Michal Bílek va tenir el control del joc. Entre el 5-1 del Camp Nou en la jornada inaugural i el 2-4 del Doosan Arena sembla que hagi passat un any i han passat menys de dos mesos. Tota aquella il·lusió del primer partit amb aquell hat-trick de Lewandowski s’ha convertit en frustració. Espera de nou l’Europa League.

En l’amargor del tràmit un altre propòsit era no ampliar la nòmina de lesionats. Aquí també va fallar el Barça. La lesió muscular de Franck Kessie continua omplint la infermeria. Una de les males notícies de la nit. El futbolista ivorià va actuar en el pivot, no va convèncer i ja no tornarà a jugar amb el Barça fins després del mundial.

Kessie era un dels futbolistes que tenien l’oportunitat de reivindicar-se contra el Viktoria Pilsen i és un dels noms que van veure passar el tren de llarg. Tampoc Ansu Fati va estar a l’altura. Qatar cada vegada està més lluny en el seu mapamundi particular. Bellerín i Piqué tampoc van estar bé en defensa. Tots dos tenien la lupa posada al damunt després de les seves últimes aparicions i en el cas concret de Piqué també després de l’afer a Mestalla amb la famosa bota que li va haver de preparar Busquets en el moment del canvi per Kounde, i cap dels dos va aprovar l’examen. El segon gol del Viktoria Pilsen, que va néixer després de la indecisió entre Marcos Alonso i Piqué dins l’àrea, amb una pilota franca que cap dels dos va encertar a rebutjar amb el cap i que va acabar amb el penal comès per Pablo Torre a Chorý, és un autèntic despropòsit.

El partit d’ahir només té cert interès des de les individualitats. Ferran Torres i Raphinha se salven. Més pel seu encert en accions puntuals que per una altra cosa. Ferran va marcar dos gols i el brasiler va participar en tres dels quatre, amb dues assistències directes en el tercer i el quart. L’aparició i la determinació en els gols els fan sortir victoriosos de Pilsen tot i no fer una gran actuació.

També Pablo Torre va tornar amb gol de Txèquia. Blancs i negres pel càntabre. Bon gol en l’acció del 2-4 –primer gol oficial amb la samarreta del Barça– i malament en una pèrdua greu dins l’àrea: només l’encert d’Iñaki Peña va impedir que l’acció acabés en gol per part de Kalvach.

No oblidarà el partit Marc Casadó. Als seus 19 anys, el de Sant Pere de Vilamajor va debutar en un partit de Champions amb el Barça. Amb menys de mitja hora va millorar Kessie.